COMENTARI EVANGELI PRIMER DIUMENGE D’ADVENT. 3 DE DESEMBRE DE 2023 (Mc 13, 33-37).
El que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu!
Ja arriba el Nadal!!! Les ofertes del Black Friday ja han passat i ara toca continuar encarregant els regals que ens queden. Com m’agrada el Nadal! Tothom és feliç. Ens retrobem amb la cara més bondadosa de cadascú de nosaltres, som solidaris. És un moment en què ens interessa la gent. Ves per on! Un mes a l’any, la humanitat fa un reset a l’egoisme, a la manca de solidaritat i de caritat… Bravo!!! Perdoneu aquest to tan sarcàstic. Sóc conscient que al món hi ha molt bona gent… Però és que sembla que l’evangelista Sant Marc ja preveia la “síndrome del Black Friday”, per això ens instava a vetllar i… a restar atents a les ofertes????? És clar que no! Fa un temps, un gran Home (el Fill de l’Home) va marxar a terres llunyanes i ens va confiar a cada un una tasca (Jn 13,34), però a alguns diria que se’ls ha oblidat. Hi ha una pel-lícula, “La Joven del Agua”, que ens podria ajudar a entendre què vol dir assumir una responsabilitat. Al principi, surt un relat que parla de guerres, violència, incomprensió… i una de les causes que apunta és la incapacitat de l’ésser humà d’escoltar (afirma que l’home ha oblidat com escoltar…).
M’agradaria dir, primer, que en aquest evangeli, Jesús ens demana que parem atenció. “Escolta, Israel!” Diu una de les pregàries més importants del judaisme. De fet, Déu diu i Israel escolta. Escoltem Jesús? O escoltem només el que o qui ens interessa?. El Dr. Torralba afirma en el seu llibre “L’art de saber escoltar” que escoltar és estimar... Una altra cosa que se’ns ha oblidat.
En segon lloc, m’agradaria afegir que aquesta crida a la vigilància pren més importància en un món marcat pel materialisme, la hipocresia i les màscares carnavalesques. Vetllar no només significa esperar, sinó també viure amb autenticitat. La manca de coherència, l’atac a la dignitat de les persones i la foscor en la manera d’actuar traeixen els ensenyaments de Jesús.
Aquesta crida a vetllar ens anima a revisar les nostres accions i a buscar una vida íntegra, honesta, respectuosa i vertadera. Per què vetllem, doncs? Per poder escalar socialment? Per ser més que els altres? Per trair la confiança dels amics? Per no ser fidels als principis? Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quan vindrà l’amo de la casa. Sí, aquell amo al qual moltes persones ens sentim adherits i al que alguns, en els nostres dies, van venent per trenta monedes de plata (Mt 27,3).
“Escolta, Israel, el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic” (Mc 12,29).
Qui tingui orelles, que escolti.
Comentarios
Publicar un comentario