EVANGELI 10 DE DESEMBRE DE 2023. SEGON D’ADVENT Mc 1, 1-8
Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes.
Aquest diumenge, Marc ens presenta Joan. El seu destí sembla que era servir al Temple, donat que pertanyia a la tribu de Leví, però ens el trobem predicant al desert perquè Déu l’havia cridat a ser profeta. El desert té un significat simbòlic a la Bíblia. És un lloc de trobada amb Déu, en el qual el poble pot passar-ho malament (travessia pel desert, temptacions de Jesús…) però, al mateix temps, pot rebre la revelació i salvació de Déu (Decàleg, Mar Roig…). Per què Joan es decideix pel desert? Potser allà vol trobar i cridar a la veritat, lluny dels discursos buits que sentia al Temple? Potser estava cansat d’aquells fariseus més preocupats per tenir ben lligades les filactèries que per complir la voluntat de Déu? Quina casualitat! Perquè, avui, també hi ha persones que es veuen obligats a allunyar-se del “Temple” perquè estan farts de veure com els “fariseus” del segle XXI estan més entretinguts en fer-se notar i escalar socialment que no pas en “preparar el camí del Senyor”. Ara no es posen les filactèries, però sí altres tipus de vestidures…
Joan predicava un baptisme de conversió, diu l’evangelista, i deixa molt clar que ell ha vingut a preparar el camí del Senyor, que ell no és el Messies. Ell només bateja amb aigua, però el qui ha de venir batejarà amb l’Esperit Sant: el bateig de Joan és de conversió per al perdó dels pecats. Aquest és un missatge clar contra tot allò que fem i que va en contra de la dignitat de les persones. Tot plegat, no és l’estil del qui ha de venir. Aquells que volen acceptar viure amb coherència, honestedat, transparència i lluitar contra les injustícies es poden acostar a Joan i preparar el seu cor. La Bíblia en va plena de referències a la defensa de la justícia i de la pau. A més, aquesta conversió respon a allò que afirma el salmista: “Defenseu els febles i els orfes, feu justícia als pobres i als desvalguts! Allibereu els indigents i els febles, arrenqueu-los de les mans dels injustos” (Sl 82,3-4).
L’Esperit Sant és l’Amor de Déu. Aquells i aquelles que humilien els altres i els falten el respecte (en tots els sentits) contradiuen aquest amor i aquesta invocació al perdó del profeta. Joan predica i demana una puresa que no es troba en aquells cors que no veuen Jesús en l’altre i el menyspreen: “Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop!”, deia sant Pau als filipencs (Fl 4,5).
En quina situació es troben aquelles persones que, amagades sota un servei (ministeri, en llatí), s’atreveixen a donar lliçons d’humilitat, comprensió i humanitat? Crec que el model d’autoritat de l’Església és Jesucrist perquè Ell sí va fer tot el que va predicar. Tots els servidors de la nostra societat (ministres en llatí, com ja he dit), poden dir el mateix?
El camí del Senyor es prepara aplanant les seves rutes, no posant pals “a les seves rodes…”.
Qui tingui orelles, que escolti!
Comentarios
Publicar un comentario