Veniu amb mi i us faré pescador d’homes
Joan, una persona que espera al Messies amb una actitud humil i de servei, sense fer mal a ningú. Joan, una persona que no amaga res, que parla obertament i amb honestedat, sense aspiracions de grandesa. Joan, una persona convençuda que Jesús és el nostre Salvador i referent… és a la presó. Mentrestant, Herodes, Herodies i Salomé continuen amb la seva desordenada vida. Injust, oi? Doncs això va passar fa 2000 anys i també es repeteix ara. Persones honestes i amb bones intencions són objecte de burla i menyspreu, mentre unes altres se n’aprofiten, no només d’aquestes bones persones, sinó de Jesús mateix. Avui, al segle XXI, també tallen caps als innocents…
El Regne de Déu és a prop, però no tots tenen la intenció de convertir-se. Potser sí de predicar-lo, però no de viure’l. Alguns encara l’estan buscant…Van trobar el camp per enterrar el tresor però, després, han comprat la terra equivocada… (Mt 13,44-46). S’han equivocat o és que, potser, preferien no comprar-la? És que el tresor que hi ha enterrat no val la pena? I, doncs, per què prediquen que sí? Potser és més còmode mirar els bous des de la barrera, oi?
La conversió que ens demana Jesús no exigeix una tesi doctoral prèvia, no ens cal una sòlida formació teològica. És una crida a una vida plena, a oblidar-nos d’allò que no és prioritari. És una crida a un compromís real, a una transformació interior que ha de donar fruit. Certament, deixar-ho tot és demanar molt en els nostres dies. Estem tan aferrats a allò material que ens resulta impensable viure d’una altra manera. Amb tot, jo crec que la renúncia que fan els apòstols de l’evangeli no és impossible, precisament perquè és realista. És evident que un pescador no pot renunciar a pescar perquè, si no, ningú menjaria peix, oi? No deixa de ser curiós com Jesús demana a un pescador que pesqui i no que llauri la terra, per exemple. Passa com amb la paràbola dels talents. L’amo demana cinc, tres i un talent, precisament la quantitat que havia lliurat als seus servents. Ni més ni menys. Això és, allò que tenen i el que poden oferir. Jesús, doncs, demana als pescadors que pesquin, perquè és el que saben fer i el que poden oferir.
El dilema que proposo és: si la resposta a Jesús és sí perquè sé pescar i, després, no pesco. Què semblaria, això? I si no pesco i intento convèncer la gent perquè pesqui. Què seria, això? I si no pesco i sóc conscient que no pesco i sé que hauria de pescar però no pesco perquè no vull. Com s’anomenaria, això? I si no pesco però m’emporto una part de les captures? De què parlaríem? Perdoneu el travallengües però és evident que parlo d’una actitud hipòcrita. Ningú no pot dir que Simó, Andreu o els fills de Zebedeu fossin hipòcrites, oi? Sabien pescar, van dir que sí i van “calar les xarxes”. Un bon exemple de coherència, oi? El jove ric de l’evangeli no es va posar a pescar, va marxar “tot trist perquè tenia molt béns” (Mc 10, 17-31) i perquè no podia o no volia respondre a Jesús segons la seva proposta. Chapeau! Tot un exercici d’honestedat. I, tot i això, segurament aquell jove de l’evangeli va continuar complint els manaments i segur que va ser una bona persona… però no va anar per la vida amb una doble moral. Tot el contrari de molts, avui. Oi? A més, no ens cal ser hipòcrites perquè tenim el do de la llibertat i som lliures per dir “aquí em tens, Senyor!” sense esperar repressàlies (us recomano que escolteu una cançó de Praiselord Group Music que es titula “Te llama a ti”).
La crida de Jesús ens demana actituds obertes, generoses, compromeses, transparents i sinceres. Les vocacions són moltes i totes ben maques si tenen com a referent Jesucrist. El que no podem fer és respondre a aquesta crida barrejant egoismes personals. El sí és a Jesús, no a les nostres aspiracions o pretensions. Si vull promocionar socialment, el que hauria de fer és presentar-me a Operación Triunfo o fer-me youtuber o el que sigui… però no faig servir el Regne de Déu ni la innocència dels altres. I, ni molt menys, me n’aprofito de les persones íntegres i honrades.
Qui tingui orelles, que escolti!
Comentarios
Publicar un comentario