LA SANTEDAT ÉS NETEDAT

LA SANTEDAT ÉS NETEDAT

Diumenge 21 de gener

“Fidels al manament del Salvador i seguint el seu Diví mestratge, gosem dir:” Així ens convida el sacerdot a resar el Parenostre. L’expressió “Parenostre” ens revela la relació que existeix entre els creients i Déu. És un tracte que ens mostra la proximitat de Déu i la relació paternal, amorosa i protectora de Déu envers els seus fills. Entre Déu i els seus fills s’estableix la mateixa connexió que hi ha entre un pare-mare i un fill. I aquesta relació és inefable, perquè és molt difícil d’explicar. Com és possible que una mare conegui com es troba el seu fill malgrat no es vegin indicis? Com és possible que una mare percebi que el seu fill està patint a quilòmetres de distància? Això només és possible quan l’amor és extremadament gran, com el que ens té Déu. Per això Déu és el nostre Pare, perquè ens estima fins a l’extrem.

El possessiu nostre també és significatiu. És Pare de tots, és el pare de la família trinitària. El Pare, que estima; el Fill, que és l’estimat i l’Esperit que és l’amor vessat. Certament, és un amor que es viu en comunitat, des de la comunió i la sinodalitat. Teoria, teoria i més teoria… Però la sinodalitat no era caminar junts? No vol dir corresponsabilitat en la missió evangelitzadora? És que, ara per ara, jo veig que vol dir posar pal a les rodes o fer el que em convingui o m’és igual que algú en surti perjudicat… De què serveix predicar la sinodalitat si, després, les nostres actituds i accions no es complementen? Parole parole, cantaven Mina i Alberto Lupo…

I "que esteu en el cel", vol dir que mirem al cel per trobar Déu? Doncs, vinga, a mirar cap amunt i a esperar. I mentre ens despistem, alguns individus fan i desfan el que volen… Encara hi ha gent que es pensa que mirar al cel els farà veure Déu quan, precisament, a Déu l’interessa més viure a baix que a dalt. Si no, per què es va fer home? Per tant, ja n’hi ha prou de grans discursos teològics soporífers! I a començar ja a demostrar que s’està vivint allò que es predica. I si no, doncs a ser coherents i a actuar en conseqüència.

I, llavors, què hem de fer nosaltres? Doncs tenir una vida honesta, íntegra i transparent. Sense enganyar ningú. Això vol dir “santedat”. La santedat és el que caracteritza les accions de Déu, veritat? Doncs imitem Déu. No és fàcil, oi? És clar que no! Doncs no siguem hipòcrites! Siguem conscients de les nostres limitacions, digue-m’ho, ningú és perfecte. Entre tots, ens podem ajudar i fer les coses ben fetes. Això és sinodalitat. El que no és sinodalitat és tirar pel dret i fer el que a mi em convingui, deixant a l’estacada a tota una comunitat que hi confia. 

Però, sempre, “faci’s la vostra voluntat”.

Qui tingui orelles, que escolti!