Hem arribat a un moment importantíssim del temps d’Advent, l’anunci del naixement de Jesús. I amb l’anunci, també arriba el “SÍ” de Maria. Quants “SÍ” diem al llarg de la nostra vida? Millor dit, quants “SÍ” com els de Maria diem al llarg de la vida? En aquest cas, el “SÍ” prové d’una dona humil que vivia a un poble humil que, si no m’equivoco, ni tan sols és citat a l’Antic Testament, i que tenia una vida humil. Per tant, Déu crida a una dona humil d’un poble humil. Ho voleu més clar? Feliços els humils! Ara tocaria un “qui tingui orelles, que escolti” però ho deixo pel final…
Maria era una noia jove unida per acord matrimonial a Josep. Pràcticament, ja era casada amb Josep, només faltava l’etapa de convivència. I, de sobte, apareix l’àngel i li diu que tindrà un fill. Com pot ser això! No només perquè és verge (no viu amb Josep) sinó també perquè la llei de Moisès era molt dura amb les dones en una situació com la que s'augurava. Quin panorama, oi? Què faig? El meu espòs es creurà que el fill que espero és obra de l’Esperit Sant? Uf, complicat…
Però Maria diu que sí, sense pensar-s’ho. Malgrat els contres de dir que sí. És humana i, en un primer moment, té els dubtes propis de la situació tan extraordinària que se li presenta. A més, són les fases típiques de la vocació: Déu crida i, sovint, la persona respon amb un dubte inicial. Però l’àngel del Senyor, sabedor que la situació exigeix una demostració irrefutable, fa servir la “paraula màgica”: Esperit Sant. I amb això, s’esvaeix qualsevol tipus de dubte. No falla. L’ Amor que Déu ens té a tots és tan gran, que aquell que se sent cridat el reconeix a la primera. Amb tot, els éssers humans tenim dubtes, perquè som lliures. Què n’és de bonic dubtar! Perquè això vol dir que gaudim i exercim la llibertat que Déu ens ha donat! La dignitat com a imatges de Déu també porta de la maneta la nostra llibertat. I Maria dubta, normal, perquè és humana, és imatge de Déu i és lliure. I l’àngel ho troba d’allò més normal. Per això, per tal d’acabar de convèncer Maria, li diu que la seva cosina, tot i ser gran, “ja es troba en el sisè mes”. I és que no hi ha res impossible per a Déu!
Però Maria, com comentava al principi, és una dona humil perquè, tot i gaudir de la gràcia de Déu, ella s’ofereix com l’esclava del Senyor: “qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau” (Mt 20,26-27).
Maria no té pretensions de grandesa, no busca el benefici, ni tampoc una vida fàcil… Només vol servir Déu amb el millor que tingui. En aquest cas, l’àngel li demana que comparteixi la seva humanitat per tal que el Fill de l’Home habiti entre nosaltres (Jn 1, 14). Tot i l’honor que això implica, heus aquí la resposta de Maria: “sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules”. No hauria estat la nostra Maria si hagués respost: i jo, que hi trec a canvi? (com, per altra banda, fan alguns…).
L’actitud de Maria és una crida a revisar les respostes que donem al Senyor. Moltes persones són cridades i exclamen un cerimonial SÍ, però és prou clar que no és el mateix que el de Maria. Els agrada mostrar els signes externs d’aquest sí, els anells, les vestidures, els discursos…però després resulten no ser més que signes buits que no fan més que faltar el respecte a l’essència de la vocació. I, per a més inri, encara ho justifiquen… Com si el missatge de Jesús no fos prou contrari a la hipocresia! Igual si fossin conscients del mal que fan, s’ho pensarien dues vegades. O, potser sí que en són conscients. Jo crec que, desgraciadament, hi ha persones que actuen amb mala voluntat, conscient i lliurement per fer el mal. El que no tinc clar és si és per causes mèdiques o metafísiques…
Estimada Maria, que el teu exemple d’humilitat, entrega i vida discreta sigui un referent per a tothom. Però, sobretot, per aquells que s’omplen la boca del que tu ens has ensenyat i ens insten a seguir els teus passos per, després, girar l’esquena.
Estimada Mare de Déu, gràcies per la teva disponibilitat i gràcies per la manera que tens d'estimar Jesús i d'estimar-nos a tots.
Qui tingui orelles, que escolti!
Comentarios
Publicar un comentario