COMENTARI EVANGELI TERCER DIUMENGE D'ADVENT. 17 DE DESEMBRE. Jn 1, 6-8. 19-28

 COMENTARI EVANGELI TERCER DIUMENGE D’ADVENT. Jn 1, 6-8. 19-28

Sóc la veu d’un que crida en el desert: Adreceu el camí del Senyor

L’Evangeli d’avui ens continua parlant de Joan Baptista i segueix destacant una dimensió molt important de la seva vida: la humilitat. Diumenge passat, Marc ens presentava un Joan que vestia amb roba de pèl de camell i s’alimentava de llagostes i mel boscana. Ara, l’evangelista destaca que Joan no era la llum, solament venia a donar-ne testimoni. I ho diu en dues ocasions, tot just començant el relat. Aquest “solament” del v. 8 és un bon indicador de l’actitud humil del Baptista. I és que Joan anuncia l’arribada del Messies, és la veu “d’un que crida en el desert”, només la veu perquè la Llum és Jesús. Us heu preguntat mai quantes veus, avui dia, criden en el desert de l’egoisme, la mentida, l’orgull i la hipocresia? I us heu preguntat mai quantes respostes coherents s’hi donen? Les veus en el desert, suposo que pensareu que en són moltes… I les respostes? Són transparents? Són coherents? No us ho sabria dir… Sabeu què penso? Que quan sentim una veu que crida en el desert sovint comencen a sortir del no-res sacerdots, levites i fariseus que t’interroguen per fer-te recular… És com l’anunci dels Donettes que, quan els treus, et surten “amics” per tot arreu… Sí, els “amics” (fariseus i levites) que deixaren tirat aquell home apallissat que baixava de Jerusalem a Jericó (Lc 10,25-37). Aquí crec que passa que quan algú s’adona d’allò que és essencial i ho intenta donar a conèixer, amb humilitat, els mecanismes del “yo-me-mi-conmigo” entren en joc. Us heu preguntat mai per què a algunes persones els incomoda escoltar les veus en el desert? Doncs perquè aquestes veus van en contra del “yo-me-mi-conmigo” i a favor del “el-se-su-con él”. Pur egocentrisme. Joan era tot el contrari a l’egoisme. És clar! Estava preparant el camí del Senyor! El Messies no pot caminar enmig de l’egoisme, l’enveja, la mentida, la foscor i les falses aparences. No obstant això, encara hi ha persones que s’entesten en fer-lo caminar per camins de fang…

És típic dels fariseus fer aquests tipus de preguntes: ets el Messies? Ets Elies? Ets el profeta? Ets qui mana? Potser són tan insistents perquè volen saber a “qui han de fer la pilota”?. Sovint, és més fàcil pujar de categoria així, oi? Quina mania amb el poder!!! És que alguns no es desenganxen del poder ni amb aigua calenta!!! Ni a Jesús li van reconèixer la seva autoritat en el seu moment! Els fariseus (els de tots els temps) aspiren a molt amunt, però cal recordar que Jesús no busca els top de la societat (penseu en els Dotze… pescadors, recaptadors d’impostos, zelotes…). No sabria dir quan s’ha oblidat aquesta dada…!

Acaba l’evangelista afirmant que enmig vostre hi ha el qui vosaltres no coneixeu. La pregunta que ens hauríem de fer és clara: després de 2000 anys, encara continuem identificant Jesús només amb els sacerdots i els levites? És que encara no el coneixem? També se’ns han oblidat les benaurances, o què? Recordem que qui va demostrar misericòrdia a la coneguda paràbola va ser el samarità, no el sacerdot ni el levita… Un samarità!!! Com pot ser!!! Quina pena, Senyor, que després de la claredat del teu missatge, el nostre nivell d'aprenentatge i de competència sigui tan patètic… Ens queda perseverar mentre mirem el partit i creuar els dits…

Qui tingui orelles, que escolti.