L’ALEGRIA no exclou l’alegria
17 de desembre de 2023
Estic d’acord. L’alegria és una de les característiques principals de la vida cristiana. I no pot ser d’una altra manera perquè la nostra ALEGRIA neix de la fe en el Crist. Però no només d’una fe teòrica sinó també d’una fe que dóna fruits (contràriament, seria una fe buida, com el vedell d’or del desert).
Som feliços perquè Jesús ens va dir que “poc després ens tornarem a veure” (Jn 16,16), però el problema és que no sé si som conscients de qui veurem i on. Fa poc llegíem a Mt 25, 31-46 que Jesús és aquell que té fam, set, que és foraster, que es troba a la presó, que va despullat… És a dir, “aquells germans meus més petits”. Ho hem entès, això?
Ni l’optimisme, ni la rialla, ni la disbauxa col-lectiva, ni la salut, ni la riquesa, ni la sort, ni divertir-se són l’alegria autèntica. Cert, són situacions de la vida passatgeres… Però tampoc no és una actitud gaire cristiana impedir que les persones siguin felices menyspreant la seva dignitat i llibertat només perquè “ens espera una recompensa més gran en el cel” (Mt 5, 12). Sí, sí, el Pare ens reserva un lloc (Jn 14,2), però estic segur que no aprova el patiment gratuït provocat per persones que, suposadament, són un referent de tot el contrari. Ara em direu que hom pot menystenir l’optimisme i les rialles justificant-ho en què no és l’autèntica felicitat? Total, com que la recompensa és gran en el cel, passo de drets dels altres… Ui, no em sona d’haver-ho llegit a cap tractat d’escatologia, això…
Aquesta predicació és bastant típica dels hipòcrites, que són grans actors. Coneixen bé el seu paper i l’interpreten però, fàcilment, es nota a una hora lluny que diuen una cosa però fan una altra. Martí i Pol es preguntava a un poema de Nadal: “¿Proclamarem la pau amb les paraules mentre amb el gest afavorim la guerra”? Doncs, sovint, això sembla… Però, no passa res, Déu ens estima i ens perdona, oi? Una altra vegada ens aprofitem de la bona voluntat, en aquest cas de la de Déu, per alimentar el nostre egoisme. I els altres? Els altres? Qui són, aquests? Quina vergonya!
Senyor, dóna’m paciència, si et plau… però el més aviat que puguis…
Qui tingui orelles, que escolti.
Comentarios
Publicar un comentario