UNA JORNADA PER AJUDAR-NOS A AJUDAR

UNA JORNADA PER AJUDAR-NOS A AJUDAR 

Col 3, 12-17

Aquest dissabte hem celebrat la tradicional campanya de recollida d’aliments a la parròquia. És un dia crucial donat que gran part dels recursos que es fan servir al llarg de l’any s’aconsegueixen aquest dia. És bonic veure com tantes persones s’impliquen en ajudar als altres. Només em surten paraules de satisfacció i agraïment. 

Hem començat la jornada com ha de ser: amb una pregària i una lectura de la Paraula de  Déu per tal d’encomanar i inspirar la jornada. El fragment escollit ha estat Col 3, 12-17. La Carta de Sant Pau als cristians de Colosses és una resposta a la situació que vivia la comunitat, pel que fa a la barreja de tradicions jueves, cristianes i paganes. Són uns versets molt bonics que esdevenen una crida a viure a l’estil de Déu. La compassió, la bondat, la humilitat, la decència, la paciència… En definitiva, una crida a viure en l’Amor de Déu. 

Quan el mossèn llegia la carta, no he pogut evitar recordar 1Co 13 que també parla de l’amor, afirmant que és pacient, no és orgullós, no té enveja, no és altiu… Quanta raó té sant Pau! I tant de bo fossim capaços, realment, de posar en pràctica aquests preceptes!

És fàcil recórrer a aquests escrits perquè considero que contenen la veritat. Però, al mateix temps, hi ha el risc de fer una lectura exclusivista de la carta que, en definitiva, acaba sent reduccionista. Sincerament, jo em quedaria amb el que diu sant Pau en aquest fragment de Col 3, però he de reconèixer que prefereixo una lectura holística de la carta per tenir una visió molt més realista. Per què ho dic, això? Doncs perquè igual que el context general de la carta és un advertiment al colossencs, el context immediat ens situa en “allò que és de dalt, no en allò que és de la terra”. En aquest sentit, abans del verset 12, l’apòstol viatger fa referència a persones que fan “grans discursos” (Col 2, 4) o es deixen endur per “les seves idees purament terrenals” (Col 2, 18b). També l’apòstol parla de tot allò que és “l’ombra de la realitat que havia de venir” (Co 3, 17).

Per tant, crec que la comunitat cristiana actual és una mica com la de Colosses. Tenim l'amenaça de les grans interpretacions (grans discursos, que deia Pau) i de la falsedat d'alguns/es (imposició de les idees purament terrenals) que fan un flac favor al missatge de Crist. Però, gràcies a Déu, a les nostres comunitats tenim uns quants “Sant Pau” que no només ens recorden què és seguir Jesús sinó que també ho porten a la pràctica en les seves pròpies vides. Aquestes persones han pres com a seves les paraules que l’apòstol Pau pronuncia en acabar el capítol 3: “Tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom de Jesús, el Senyor, donant gràcies per mitjà d’ell a Déu Pare” (v.17).

La pregunta que ens hauríem fer tots és: allò que diem i fem dóna testimoni de Jesús? O, més aviat, respon als nostres interessos personals? Fer-ho tot en nom de Jesús significa revisar les nostres paraules i accions per tal de veure si estan connectades amb Jesús. Si no ho estan i, per altra banda, teòricament ho haurien d’estar, tenim un problema.

Qui tingui orelles, que escolti!