AMB ELS ULLS DEL CRIST. 7 de gener de 2024
Hi ha una pel·lícula d’animació molt coneguda titulada “El príncep d’Egipte”. Narra, com us podeu imaginar, la història de Moisès que descriu l’Antic Testament. La BSO és espectacular, us la recomano. Hi ha un tema que es titula “La mirada celestial” i la lletra diu el següent: “Si tú quieres saber si es de algún valor tu vida y tu ser, con tus ojos de hombre no lo verás, siempre debes mirar con la mirada celestial”. I té tota la raó. Tenia un professor a l’institut de ciències religioses que ens va dir una frase que se’m va quedar gravada: “la Glòria de Déu és l’antiglòria humana!”. I cada vegada ho tinc més clar perquè, de no ser així, hi hauria coses que no podríem explicar, oi?. Suposo que els signes ens ajuden a treure el vel del misteri de moltes realitats de la nostra vida. Aquest diumenge surt l’aigua com a signe, però la litúrgia n’és plena. El signe és quelcom que ens porta a una altra cosa i, al mateix temps, esdevé un mitjà de revelació del misteri. A través del signe fem, d’alguna manera, immanent allò que és trascendent. Per exemple, els sagraments són signes de la presència de Déu que ens acompanyen en les diferents fases de la vida. Però el signe per excel·lència és el mateix Jesús, perquè és la màxima revelació de Déu. I les persones, com que som imatges de Déu, també som signes de la seva presència.
Certament, contemplar el món des de la mirada celestial canvia molt, oi? Amb tot, el mal, el desinterès i l'absència de sentit s’han de combatre amb seriositat. És cert que la mirada celestial ens pot ajudar a canviar la percepció de la realitat, però no pot ser una excusa per ser excessivament permissius i passotes. Òbviament, Jesús tenia la mirada celestial però, tot i així, coneixem diversos episodis en els que va qüestionar algunes actituds i, en ocasions, amb certa tensió: expulsió dels mercaders del Temple, la dona que comet adulteri…
Defensar la Justícia i el Bé no és una lluita per la supervivència, no és la llei del més fort. És el que feia Jesús. El desinterès, el mal i l’absència de sentit ens porten al no-res de Camus i els que coneixen el seu pensament, ja saben com pot acabar… Per això, contemplar el que ens envolta amb una mirada apreciativa ens ha d’ajudar a descobrir allò de diví que hi ha però, al mateix temps, ens ha de dur a l’acció perquè, com diu el refrany, “l’infern és ple de bones intencions”.
Acabo recordant, a mode de pregària, les paraules de Pere Casaldàliga: “Jo, pecador, em confesso: De somiar amb una Església vestida tan sols d’Evangeli i de sandàlies. De creure en l’Església, malgrat l’Església, algunes vegades. De creure en el Regne, sempre, caminant en l’Església".
Amén.
Qui tingui orelles, que escolti!
Comentarios
Publicar un comentario