COMENTARI EVANGELI DIUMENGE 28 DE GENER DE 2024. Mc 1, 21-28
Ets el Sant de Déu!
Era shabbat, dia de reunir-se a la sinagoga. Allà, Marc diu que Jesús hi ensenyava amb autoritat. És que els altres mestres no ho feien? Podria passar que alguns dels rabins haguessin entrat en la rutina de fer referència només a la tradició dels antics i havien oblidat concentrar-se en allò que havia inspirat als autors bíblics. Conseqüències típiques de la rutina que fa que es perdi l’essència de tot. Quan fem les coses de manera automàtica, passem per sobre d’elles, superficialment, i això vol dir que no li donem importància. M’imagino aquelles sinagogues de la terra de Jesús en les que alguns escribes llegirien el Pentateuc com si fossin receptes de cuina, intentant demostrar no sé què.
De sobte, Jesús llegeix Is 61 i tot canvia. Quan Jesús s'identifica amb el Messies esperat, tots els presents s’indignen (Lc 4, 16-20). No deixa de ser curiosa la situació. Mentre els mestres es limiten a recordar el que es diu a les Escriptures, l’assemblea està tranquil·la perquè es mou en la zona de confort: només cal escoltar i, després, fer el que convingui… Quan Jesús va més enllà i ens interpel·la per fer un salt de fe, ens indignem. Sovint ens passa això. Mentre vivim en un entorn confortable i conegut, tot i ser contradictori, anem tirant malgrat els cadàvers que deixem pel camí. Ens costa canviar perquè no estem preparats per assumir les conseqüències. Potser ja no seria tan còmoda la nostra vida, oi? Potser ja no gaudiríem dels avantatges que ara tenim? Ens agrada el prestigi social i el perdríem? O potser és que no tenim en compte les repercussions que els nostres actes tenen en les altres persones?
I quan el gran mestre de la rutina (i la mentida) escolta aquell que “parla amb autoritat”, entra en còlera. No hi ha res que faci enfadar més al dimoni que la presència de la bondat feta home, que és Jesús. És la lluita antropològica per excel·lència entre el Bé i el Mal.
Parlar avui d’exorcismes sembla anacrònic. El que no és anacrònic, malauradament, és parlar del mal. L’esperit maligne de l’evangeli d’aquest diumenge no pot suportar la presència de Jesús perquè el reconeix, és el “Sant de Déu” i sap que ha vingut al món a deslliurar-nos d’ell. El Maligne es pot conèixer a través de l’existència del mal en el món perquè els seus efectes són tan greus que som incapaços d’atribuir-los a l’ésser humà. Amb tot, tampoc no podem assegurar que l’home mateix no sigui capaç d’arribar a tals extrems de maldat. Sincerament, conec alguna persona que seria l’objecte d’estudi d’una bona tesi doctoral sobre demonologia o el protagonista principal d’una nova entrega de la saga El Exorcista. Si William Peter Blatty, que va escriure la novela en la que es basa la pel·lícula, hagués conegut aquesta persona, segurament la protagonista no hauria estat la nena Linda Blair sinó més aviat una altra dona…
El que sí sembla és que el Maligne és un ésser personal, perquè actua en el món. I ho fa en els llocs i en els moments menys esperats, precisament perquè no se l’espera… Em sembla que va ser Baudelaire qui va dir que “el truc més gran del dimoni és fer-nos veure que no existeix” i suposo que per això es fa més fàcil l’acció del Maligne en el món.
Per tot plegat, sento que el que fa més ràbia és que aquest mal es manifesti en aquelles persones i institucions que no t’esperes. I també que, aparentment, moltes vegades acostumi a guanyar. Els exorcistes diuen que el Mal només pot guanyar si Déu ho permet, però com que les victòries de Déu són això, de Déu, sovint no les entenem…
Em pregunto: Senyor, per què no m’ajudes a tenir una mirada més apreciativa de les persones i de la vida? Potser així sabria posar llum on hi ha tenebres. Però també demano al Senyor que ajudi les persones que no són prou fortes per descobrir que actuar al “costat fosc de la força” no els aporta res més que una vida mesquina i buida de sentit.
El que voldria és que aquestes persones no pretenguin ser referents de res per a ningú. No m’imagino un món dirigit per individus (i individua) que no saben distingir entre el Bé i el Mal i es diverteixen denigrant i humiliant la gent fent servir la mentida i la manipulació per guanyar-se la vida. Quina pena! I, quina mandra!
En fi, qui tingui orelles, que escolti! I, si no, ja comença a ser hora de buscar un bon otorrinolaringòleg…
Comentarios
Publicar un comentario