GRÀCIES, MARIA! 1 DE GENER DE 2024
Feliç any nou! Comença el 2024, el primer dia de l’any, i l’iniciem amb Maria. Amb qui millor? No cal remarcar la importància que té la figura de la Mare de Déu en la història de la salvació. Però, personalment, em crida l’atenció com el seu paper que, òbviament, és principal, no ha necessitat fer ombra a ningú. Maria s’ha ofert totalment a Déu, en cos i ànima, per l’amor que l’uneix al Pare però sense pretensions directives. Ja vam veure als evangelis d’Advent la resposta de Maria: “Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules” (Lc 1, 38).
Maria no tenia la missió específica de batejar en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant (Mt 28,19) com van fer els apòstols, però diu l’evangeli que “ho guardava tot en el seu cor i ho meditava”. Vet aquí una dona humil i plena de l’amor del Senyor! Hi ha un llibre molt interessant sobre Maria que es titula “Maria, mare verge” del P. Jordi M. Bou i Simó que parla, entre altres coses, sobre la humilitat de Maria i m’agrada molt. Hi ha un fragment en el que fa algunes definicions sobre la humilitat i voldria aturar-me en una d’elles. Afirma, literalment, que “la humilitat és contrària al falsari, a l’hipòcrita i a l’orgullós” (pàg. 58). I ho diu perquè la humilitat és comparable a la veritat, a la sinceritat i a la noblesa. Em resulten paraules tan boniques però tan fàcils de falsejar! I és més greu quan les persones les fan servir, amb l’engany, sent conscients que fan tot el contrari del que prediquen…
Quin menyspreu fem a Maria i, per extensió, a Déu mateix! No tinc clar qui deia aquesta frase: “Ningú no es fa gran fent sentir petits als altres. Gran és aquell que ajuda a créixer a tots els que estan al seu voltant”, però Maria és qui és, precisament, perquè va ser conscient de la seva petitesa i ens va mostrar que “qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau” (Mt 20, 26). Llàstima que avui dia hi hagi persones que es comprometin públicament a romandre al costat de Maria, però visquin, amb prepotència, a anys llum d’aquestes pretensions…
Maria, Mare de Déu, que ens estimes tant, obre’ns els ulls a la humilitat, a la veritat, a la sinceritat i a la noblesa. No permetis que la nostra feblesa sigui un obstacle per caminar al teu costat i al de Jesús. Dóna’ns força per lluitar contra les ferides que provoquen la hipocresia i la manca d’empatia, i consol quan els nostres esforços no donin el fruit desitjat. No permetis que mai no oblidem el teu exemple de dedicació i entrega.
Qui tingui orelles, que escolti!
Comentarios
Publicar un comentario