COMENTARI DE L’EVANGELI DEL DIUMENGE 11 DE FEBRER DE 2024. Mc 1,40-45

COMENTARI DE L’EVANGELI DEL DIUMENGE 11 DE FEBRER DE 2024. Mc 1,40-45

Si vols, em pots purificar!

Una de les coses que sabem de Jesús i que és impossible negar és que el Messies era molt sensible al sofriment de les persones. Les seves paraules sempre anaven acompanyades de gestos amables que promocionaven la dignitat, sense excepcions. Tenia molt clar què volia dir que l’ésser humà és imatge de Déu. Per això, en diverses ocasions hem vist Jesús que acompanyava als pecadors, s’envoltava de publicans, leprosos i dones públiques i anava a sopar a les seves cases, els imposava les mans i els defensava públicament. 

Era molt fàcil lligar-se els filacteris al braç, molt més que dedicar temps als altres, preocupar-se per ells i prendre decisions pensant en el bé comú. Es fàcil teoritzar des de la llunyania, sense tocar el patiment. Això ho pot fer qualsevol. La lepra no només era una malaltia que afectava al cos, també feia mal al cor perquè et convertia en una persona de segona i et marginava. Era una lacra física i social. Jesús combatia les lacres físiques, les socials i també les burocràtiques. Les físiques, perquè guaria als malalts; les socials, perquè potenciava la inclusió i les burocràtiques perquè criticava la legalitis imperant que amenaçava amb deshumanitzar.

Avui en dia, la lepra és una malaltia curable, gràcies a Déu. Però aquest mal ha deixat lloc a d’altres, que són més difícils de curar perquè la mentida, la manipulació, els afanys de grandesa i la manca de caritat continuen fent mal al cor i no es poden solucionar amb dapsona, rifampicina i clofazimina. He arribat a la conclusió, després de molts intents fallits, que la millor manera de combatre aquestes lacres del segle XXI és mostrar un total i absolut menyspreu,  deixar-les enrera i sortir corrents espolsant-me la pols dels peus (Mt 10,7-15). Qui admet aquestes actituds i es manté neutral, considero que es converteix en còmplice i/o encobridor. És cert que, de vegades, no tenim ni poder, ni autoritat, ni ganes per combatre-les, però què menys que actuar amb coherència abandonant aquest ambient contaminat i procurant revertir la situació d’una altra manera i des d’un altre lloc! Si és un consell del mateix Jesús als apòstols, deu ser digne de crèdit, oi? I no penseu que vull dir que és millor mirar cap a un altre lloc, ni molt menys! Les males praxis cal erradicar-les, però de vegades és millor mirar el problema de lluny estant per evitar contagiar-nos i poder planificar com afrontar-lo. A més, si hom es manté al costat del corrupte, del manipulador, de l’encobridor, del còmplice… per què ho fa, per aprendre’n? Perquè no tinc gaire clara la raó. No seria millor plantar-li cara i dir-li: “Miri, escolti, això que fa no està bé. Està enganyant la gent i permetent que d’altres també ho facin. No li puc donar el meu suport. No em mantindré al seu costat consentint això que està fent”. Si fem això, ens podem arriscar a rebre una resposta irrespectuosa i covard que ferexi el nostre orgull, però això és el mal menor. Mentre hi hagi pols i peus… Tot i així, haurem actuat amb coherència, fidels als nostres principis que es fonamenten en el respecte als altres. Gràcies a Déu, hi ha gent valenta que SÍ planta cara i ens ajuda a tots a lluitar contra aquests tipus de respostes i d’actituds.

Quan el leprós s’acosta a Jesús, fixeu-vos en l’actitud tan humil que té: “Si vols, em pots purificar”. El “si vols” és una mostra d’humilitat i de reconeixement del Messies. I que aquesta disponibilitat l’hagi de tenir un leprós que, com sabem, en temps de Jesús no era ningú! Mentre els rabins tenien el costum d’apedregar al leprós per tal que no s’acostés a ells, Jesús no només s’hi acosta sinó que “el tocà”. Voleu dir que amb una paraula Jesús no hauria guarit el lepròs? Doncs no, el va voler tocar arriscant-se a perdre la puresa ritual. El tocar el patiment és una manera de prendre consciència del món real, i això ens ho ha ensenyat a fer Jesús. Avui, molts venen el producte de la solidaritat i la caritat, del servei als més desvalguts però, després, no dubten en tirar pedres als leprosos i dilapidar adúlteres… Les homilitis, les aparentitis, les irrespectuositis i les hipocresitis les tenim a l’ordre del dia. És un procés inflamatori molt popular i freqüent als nostres dies que necessita d’una medicació potent, tipus Hipocrixil 500 mg, Falsitol 100 mg o Sincerex 50 mg. El problema és que alguns/es ja fa temps que prenen Indiferex 250 mg i Maldatox 500 mg.

Aquests personatges que no dubten en anar disfressats tot el dia sí que necessiten que algú digui a tothom que són uns grans referents d’humilitat, de conviccions profundes i de coherència.  No com Jesús, que prefereix no convertir en un espectacle els seus gestos. A nosaltres, a la resta del poble de Déu, als laics-sense-formació-del-montón-que-no-tenim-ni-idea-de-teologia-sense-categoria-suficient-com-per-qüestionar-res-ni-ningú, només ens queda mirar bocabadats l’espectacle, malgrat l’esperança del miratge sinodal,  conscients que poca cosa podem fer. Avui, el Gran Circ de la Hipocresia compta amb un staff ben fornit, això sí, molts fan d’actors mediocres i pocs de trapezistes valents.

Senyor, ajuda’ns a reconèixer les lepres actuals i ensenya’ns a actuar com Tu ho has fet sempre.

I, qui tingui orelles, que escolti!