COMENTARI EVANGELI DEL DIUMENGE 17 DE FEBRER DE 2024. Mc 1, 12-15
Convertiu-vos i creieu en la bona nova
L’envangeli ens relata que Jesús va ser temptat per Satanàs. No crec que el desert fos el plat preferit de Jesús, però l’Esperit el va empènyer a viure aquella experiència. El desert té una doble dimensió, la del lloc sense vida, reservat als animals feréstecs, la de la travesia interminable (Èxode) i la de l’oportunitat per redescobrir-nos, des de les nostres pròpies limitacions. Davant les temptacions, les persones revelem la nostra naturalesa perquè responem d’acord als fonaments propis més profunds. Resistint-nos a les temptacions, manifestem si els nostres valors i principis són ferms o no. Marc no cita les temptacions a les quals es va sotmetre Jesús, però sí ho fa Mateu i Lluc: són les pulsions humanes del tenir, del poder i de l’aparentar. Una altra vegada surt l’egocentritis a l’evangeli. Avui, el materialisme, les ànsies de poder i el postureig són les feres salvatges del desert actual. El pitjor és que, per molt perilloses que siguin, encara hi ha youtubers i instagramers que pregonen per les places, carrers o púlpits que cal aprendre a gestionar aquestes pulsions. Inclús s’atreveixen a donar consells però, després, són socis fundadors de l'Associació d’Hipòcrites: consejos vendo, que para mí no tengo… És cert que pretendre ser perfectes és parlar massa i tots tenim dret a equivocar-nos i a tornar a començar. A més, de Perfecte només n’hi ha Un. Però potser sí que podríem fer un esforç per ser honestos, no trobeu? Igual, aquest és el primer pas per a la perfecció…
Els diumenges anteriors, dèiem que Jesús explusava els esperits malignes que posseïen les persones. En aquells episodis, parlàvem d’una possessió d’un esperit malige i, ara, parlem d’un altre esperit maligne, que és la síndrome del “pa la saca”. No hauria dit mai que faria servir a l’actor José Mota per parlar de les pulsions humanes, però és que ell ho descriu perfectament amb aquesta expressió: que vull tenir-ho tot… doncs, tot per a mi, pa la saca! Que vull que tothom em tracti com un rei perquè sé, de tot, sis vegades… doncs, adoreu-me! que sóc un crack!, pa la saca! Que vull semblar més del que sóc… doncs, màscara i pa la saca! Quan l’interès principal d’una persona és tenir, poder i aparentar tant se li’n dona les conseqüències que pugui ocasionar, total, no l’importa res l’altre… Aquests no tenen ni idea que els deserts existeixen i, per tant, la part reflexiva brilla per la seva absència. A més, el desert també és un temps per escoltar i aquests tipus de persones no tenen cap interès en escoltar. No, disculpeu. Sí que volen escoltar, però a ells mateixos. En qualsevol cas, si coneguéssin algun desert i l’Esperit els empenyés a anar-hi, segurament es quedarien perquè, malauradament, aquell ambient els és bastant familiar.
Quan Jesús superà les proves del desert, no va pensar en publicar-ho a Instagram com farien el hipòcrites, ell va anar per feina i “anà a Galilea” a anunciar l’Evangeli. A més, per què no dir-ho, li devia també a Joan que havia lliurat la seva vida preparant el camí del Senyor. No seria el Jesús que coneixem si, tot i veure el cap de Joan a la safata, hagués marxat per salvaguardar la seva vida. La indiferència no era el plat fort de Jesús, vet aquí que el duguerem injustament a la mort en Creu. Un bon líder és aquell que està compromès amb el seu equip i que és capaç de córrer la mateixa sort que els seus. Sense aquesta actitud, és impossible canviar el món, almenys, canviar-lo en benefici del bé comú. Un bon lider és mulla els cul pels membres del seu equip i és l’antecessor, el que va al capdavant enarbolant l'estendard dels principis que representa.
“S’ha acomplert el temps”. Ja hem pogut discernir entre allò que és bo i allò que no ho és. Ja hem vist que han caigut uns quants…Tot és prou clar: o surto al balcó i miro com el mal planeja sobre el nostre món o baixo a la plaça, m’arremango la camisa i m’hi poso a treballar a la vinya. Això és conversió. No val conformar-se amb el que passa perquè a mi no m’afecti. Convertir-se vol dir canviar de direcció i ser allò que un hauria de ser. I, si no, deixem-nos de sermons buits, de postureig i d’actituds contradictòries i posem-nos a la cua per entrar al club dels hipòcrites.
La Quaresma és un bon caldo de cultiu pels membres d’aquest club. L’almoina, la pregària i el dejuni poden ser l’excusa per amagar un rerefons fals. Fixem-nos en les obres, evitem els discursos buits i baratos (que en són una bona colla!) i desconfiem d’aquells/es que s'omplen la boca de boniques paraules mentre veuen com les temptacions els guanyen la partida. Tant val la pena vendre els propis principis i donar una imatge i exemple patètics als altres només per les trenta miserables monedes del poder, del tenir i de l’aparentar? Espero que, tal i com diu Mateu, “ja tinguin la seva recompensa” (Mt 6,1-6.16-18).
Mentrestant, dono gràcies a Déu perquè és un autèntic miracle que encara ara hi hagi persones que es mantinguin fidels a uns principis i a unes pautes morals que cada vegada més persones traeixen: lleialtat, honor, respecte, honradesa, fraternitat… quin disbarat, oi?
Qui tingui orelles, que escolti!
Comentarios
Publicar un comentario