COMENTARI EVANGELI DIUMENGE 25 DE FEBRER DE 2024. Mc 9,2-12

COMENTARI EVANGELI DIUMENGE 25 DE FEBRER DE 2024. Mc 9,2-12

Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo

La Transfiguració significa el que Déu és. No és fàcil fer-ne una explicació amb les exigències cientificistes del món contemporani, perquè al llarg de la història ha estat un repte intentar descriure el millor possible Déu, començant pel respectuós adonai hebreu fins al punt de fer servir el llenguatge de la teologia positiva o negativa del Pseudo-Dionís bizantí. No sé si val la pena entretenir-se gaire a buscar les paraules adequades. Qui té experiència en la lectura d’obres d’escatologia o  metafísica sap prou bé que és una gran aventura conceptual… Amb tot, jo crec que el millor que podem fer per conèixer Déu és restar atents a les seves obres. Són molt clares les paraules de Lc 6,44: “Cada arbre es coneix pel seu fruit: no es cullen figues dels cards ni es veremen raïms de les bardisses". El seu paral·lel sinòptic Mateu, al capítol 7, versets 15 al 20, ampliava la recomanació afirmant: “Guardeu-vos dels falsos profetes, que vénen a vosaltres disfressats d’ovella, però dintre són llops rapaços”. No dic res respecte al verset 19… Però sí diré que, malauradament, conec alguns cards i algunes bardisses i, efectivament, cap d’ells ha donat ni figues ni raïms.

I és que, sovint, els discursos teològics es fan difícils d’entendre. És cert que és més fàcil analitzar un text que convertir-lo en l’eix fonamental de la nostra vida. És fàcil explicar quelcom tot i que no t’ho creguis, és un simple acte de la intel·ligència, però és molt complicat viure allò que no creus. Suposo que, per això, Jesús crida Pere, Jaume i Joan, perquè vol que vagin més enllà dels discursos. De fet, no és la primera vegada que els crida. A l’episodi de la resurrecció de la filla de Jaire (Mc 5,35-42)  i a la pregària a l’hort de Getsemaní (Mc 14,32-33), Jesús interpel-la directament als tres per tal que el vagin amb ells. No tinc clar les raons d’aquesta coincidència. Potser Jesús començava a veure que els tres apòstols s’estaven començant a acomodar i els volia obrir més els ulls? Penseu que Jesús era un personatge emblemàtic i, tot i les enveges que provocava en aquell temps, havia estat capaç de promocionar a moltes persones (dones públiques, cobradors d’impostos, malalts…). Qui no se sentiria a gust al costat d’un home com aquell? Tot i que també hi ha la possibilitat que Jesús es volgués assegurar un testimoniatge objectiu, reunint tres persones que donessin fe tal i com determinava la Llei de Moisès.

Quan Jesús es transfigura, es revela la seva veritable naturalesa. Moisès és la Llei, Elíes és el profeta. Jesús és l’acompliment de la Llei i dels profetes. És el resum perfecte fet Home de les Escriptures. La Transfiguració és una altra manifestació de la família Trinitària,  arrelada en la Història de la Salvació. Sigui com sigui, els deixebles es volen quedar amb ell a dalt de la muntanya. Sembla que no han entès res. Jesús no els ofereix una vida còmoda, com la comoditat que donarien les tres tendes en un entorn natural envejable. Els demana que corrin riscos, que lluitin per la justícia i que estiguin atents a les necessitats dels altres. A dalt de la muntanya, a qui podrien atendre? De vegades passa que els homes volem anar tan amunt, a la muntanya del Senyor, i pugem tan alt que ens deixem al Senyor a baix. Això era el que, inconscientment, crec que estaven a punt de fer Pere, Jaume i Joan, pujar massa amunt. Per això, Jesús els atura i els dona un bany de realisme. Bé, de fet, qui els atura és la veu del núvol. Una presència que és el Pepito Grillo de Déu, que ens recorda que és una actitud egoísta fer tres cabanes mentre el món continúa girant la cara a Déu.

És fàcil construir cabanes i viure tranquils, en un entorn de seguretat com el de Jesús, però això no és possible quan al peu de la muntanya hi ha gent que pateix. El cordill umbilical només serveix nou mesos… Que veig corrupció i abús de la força… fem-hi tres cabanes! Que veig hipocresia i enganys… fem-hi tres cabanes! Que veig persones que utilitzen els altres en el seu propi benefici… fem-hi tres cabanes! Que veig gent manipuladora… fem-hi tres cabanes! 

Si estem esperant que una veu surti del núvol i ens digui que fem alguna cosa, posem-nos còmodes… Potser ara els núvols són les persones que se senten frustrades, tristes i desanimades quan viuen en pròpia carn la injustícia i ningú no fa res per ajudar. Mentrestant, continuem discutint, com feien Pere, Jaume i Joan mentre baixaven de la muntanya, enlloc de fer quelcom per canviar les coses.

Qui tingui orelles, que escolti! (o busqui ofertes de sonotones)