MARIA MAGDALENA. 31 DE MARÇ DE 2024

MARIA DE MAGDALA, DIACONESSA

Diumenge 31 de març de 2024

En aquests evangelis pasquals, sempre m’ha agradat aturar-me en les reaccions dels personatges que hi surten. Les seves actituds m’ajuden a escodrinyar els seus cors, a veure el fons que tenen. La “hipocresia clerical” a la qual feia referència el Sant Pare no és nova, donat que ja la trobem a alguns personatges bíblics, des dels líders religiosos de l’Antic Testament fins al mateix Judes Iscariot. Aquests dies en els que hem d’agrair tant a Déu que ens hagi regalat el seu Fill únic, és fàcil caure en aquesta “hipocresia clerical” o “seglar” perquè, admirant Jesús, no tenim més remei que seguir-lo o, desgraciadament, predicar amb hipocresia.

Crec, però, que no és el cas de Maria Magdalena, el primer personatge que surt a l’evangeli de Diumenge. Quan parlem de Maria Magdalena, és inevitable pensar en el misteri que l’envolta. Sabem del cert que fou diaconessa (assistenta) de Jesús i arribà a ser apòstol d’apòstols. Una persona que va ser capaç de percebre l’excepcionalitat de Jesús, tant que no va poder evitar seguir-lo fins al final. Val la pena, doncs, dedicar una estona a revisar allò que s’ha escrit sobre Maria de Magdala i a recordar el seu pas per les Escriptures.

Els evangelis ens presenten Maria Magdalena com una de les dones que acompanyaven Jesús amb els Dotze. Era originària de Magdala, al costat occidental del llac de Genesaret i, segons Lluc i Marc, sembla que havia estat curada de la possessió de set dimonis (Lc 8, 2; Mc 16, 9). Per altra banda, els sinòptics es refereixen a Maria Magdalena com aquella dona que contemplava, de lluny estant, la crucifixió de Jesús (Mt 27, 55-56; Mc 15, 40-41; Lc 23,48-49) i, posteriorment, es quedava davant del sepulcre mirant on posaven el cos de Jesús (Mt 27, 61; Mc 15, 47; Lc 23, 55). Maria de Magdala era una de les dones que van anar el primer dia de la setmana, a primera hora, a ungir el cos de Jesús al sepulcre quan un àngel els va dir que Jesús havia ressuscitat (Mt 28, 1-8; Mc 16, 1-8; Lc 24, 1-12). Tot i que cada evangeli parla de dos homes amb vestits resplendents, o d'un jove amb vestit blanc o d'un àngel amb vestit blanc com la neu, l’anunci de la resurrecció de Jesús és un fet indiscutible.

Al mateix temps, el quart evangeli fa referència a Maria situant-la al peu de la Creu, al costat de la Verge Maria (Jn 19,25). Aquest evangeli ens parla d’una Maria de Magdala que es dirigia al sepulcre després de la festa del Dissabte i veia que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre. Espantada, marxa corrents per tal d'avisar Simó Pere (i l’altre...) pensant que s'havien endut el Senyor (Jn 20, 1-2). Quan tots dos deixebles arriben al lloc de la sepultura, efectivament, veieren que Jesús no hi era i, després de comprovar que el llençol d'amortallar estava aplanat i el mocador que li havien posat al cap continuava lligat a part, tornaren cap a casa. Maria, però, es quedà plorant a fora i va ser quan es va trobar amb Jesús ressuscitat a qui inicialment va confondre amb l'hortolà. En aquell moment, Jesús la va convertir en apostola apostolorum (apòstol d'apòstols), títol que el papa Francesc va ratificar el 2006 fent referència a l'encàrrec que Jesús li va fer: "Vés a trobar els meus germans i digues-los: Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu déu, que és el vostre Déu" (Jn 20, 17). 

És veritat que la persona de Maria Magdalena s’ha volgut identificar amb altres dones que surten als evangelis. Per exemple, a Lc 7, 36-50 apareix una dona (“Maria”) que a casa del fariseu va ungir Jesús amb les seves pròpies llàgrimes i amb perfum. Es tractava, probablement, d’una prostituta. A Mt 26, 6-13 i Mc 14, 3-9 aquest personatge és una dona (no surt amb el nom de Maria) i els fets succeeixen a casa de Simó, el Leprós. Per tant, és fàcil entendre que sovint es tingués la idea que aquestes dones eren la mateixa Maria de Magdala. No obstant això, els evangelis ens deixen prou clar que la dona de Betània que va ungir Jesús amb perfum no era Maria Magdalena, sinó que més aviat semblava ser la germana de Llàtzer i Marta (Jn 11, 1-2). A Jn 12, 2-3 diu que Marta servia i que Maria “va prendre una lliura de perfum de nard autèntic i molt costós, ungí els peus de Jesús i els hi va eixugar amb els cabells”. Tampoc es pot identificar Maria Magdalena amb la pecadora de Lc 7, 36-49 que va ungir Jesús, tot i que és temptador que es faci donat que en el capítol següent (mateix relat) se cita Maria Magdalena com a una de les dones que assistia Jesús.

Tant de bo nosaltres, homes i dones d'avui, sapiguem seguir l'exemple de Maria Magdalena en el servei a Déu, que és el servei als altres.

Molt bona Pasqua a tothom!

I, qui tingui orelles, que escolti!

NOTA: La informació ha estat extreta de diverses fonts, tant bíbliques com extrabíbliques.