DIUMENGE 2 DE JUNY DE 2024. CORPUS CHRISTI

 DIUMENGE 2 DE JUNY DE 2024. CORPUS CHRISTI   Mc 14,12-16.22-26

“Nosaltres no hem escollit amb qui voldríem reunir-nos”

Diumenge de Corpus. Celebrem que Jesús es fa present a l’Eucaristia, en el Pa i en el Vi, i ens fa participar a tots d’aquest Misteri. Jesús es converteix en un menjar que alimenta el nostre Esperit que ens vivifica i ens porta a una vida de comunió amb el Déu trinitari. Fins aquí la teoria. Puc proposar bibliografia per un tub per poder fer servir a les xerrades, conferències i reflexions que es fan a les festes de final de curs de les delegacions de joves (per dir alguna cosa…) i quedar com autèntics teòlegs i teòlogues.

Ara, oblidem-nos de l’actitud malaltissa d’aquelles persones que volen fer veure que viuen amb coherència el missatge de Jesús i analitzem què vol dir “participar en el Misteri de la comunió trinitària”. No sé si ho aconseguiré, però m’agradaria que, d’una vegada per totes, certs individus i indivídues ho entenguessin i es deixessin de discursos buits que no tenen repercussió en les seves pròpies vides (hola, bona tarda?). Acabo aviat:

DÉU ÉS AMOR. DIOS ES AMOR. DEUS CARITAS EST. GOD IS LOVE. DIEU EST AMOUR. GOTT IST LIEBE.

Final de les meves reflexions? Tant de bo! I mireu que és una afirmació fàcil! Estructura sintàctica clara: subjecte (Déu), verb (és), predicat (Amor). Qualsevol primat mitjanament intel·ligent la podria entendre… Però, no. Encara queda algú que es va perdre la classe de llengua a primària.

El secret de Jesús no és només oferir-se com a menjar per als altres. Si volem saber per què Jesús ens va mostrar una cara tan propera és, precisament, per la seva relació amb l’AMOR. Tot el que fa i diu és fruit de la seva íntima relació amb Ell. Ara, enteneu per què Jesús és un líder carismàtic, oi? Perquè beu de la font de Déu-Pare i tot allò que feia reflectia aquella connexió tan profunda amb l’Amor i la Caritat que defineixen Déu. En altres termes, el secret de Jesús, a més, era la coherència de vida. El predicar allò que es viu, el suggerir sense obligar, el parlar sense ofendre. Jesús, a les places i carrers, no mentia. El seu missatge era clar. Ara, però, es fan servir els micròfons per predicar la incoherència i per desacreditar i avergonyir les persones (hola, bona tarda? probando, probando?). Alguns se senten tan intocables que aprofiten que encara hi ha persones que respecten els uniformes i les vestidures per fer mal gratuïtament. Per sort, es delaten per si sols perquè, com deia Mateu, pels seus fruits els coneixereu. I, creieu-me, ja tothom comença a conèixer els fruits de certs individus i individues…

L’Eucaristia és una oportunitat per valorar i respectar la diversitat, que és el que enforteix el Cos del què parlava Sant Pau. És més, si no ho fem, estem traint la naturalesa del Misteri Trinitari. La pluralitat de dons i serveis, les diferents maneres de pensar… totes tenen cabuda en aquest Cos Místic. El que no té lloc és el menyspreu i la manipulació conscient de les persones i, menys, si aquell que  manipula i menysprea se suposa que és el protector d’aquesta diversitat i pluralitat.

Les processons de veritat no es fan només en el Corpus Christi, sinó en el dia a dia, quan expressem el respecte que les persones es mereixen, quan responem responsablement als nostres deures, sense enganys, quan no ens aprofitem de la feblesa dels altres o fem servir els privilegis personals com a plataformes per defensar la mentida i la injustícia.

I, cert, sort que nosaltres no hem escollit amb qui voldríem reunir-nos i a qui voldríem mirar a la cara perquè, de ben segur, hauríem preferit altres companys i companyes de camí. Almenys, altres companys i companyes que no preferissin viure immersos en la mentida, la  manipulació i l’afany de continuar fent mal només amb la fastigosa finalitat d’aconseguir fer realitat els seus desigs de grandesa.

Qui tingui orelles, que escolti.