DIUMENGE 9 DE JUNY DE 2024 Mc 3, 20-35
El qui blasfema contra l’Esperit Sant no tindrà mai perdó
Un altre evangeli en el qual es fa referència als esperits malignes. El d’ara, Beelzebul, és el conegut Senyor de les Mosques, una deïtat vinculada al Baal cananenc. Ja sabeu que en temps de Jesús, fer referència als esperits malignes era la manera de justificar algunes malalties mentals i desnonar les persones. Doncs, tot i semblar contradictori, Marc ens apunta com familiars i Mestres de la Llei es planyen perquè consideren que Jesús “ha perdut el seny” i que “està posseït per Beelzebul”. Com? Que Jesús de Natzaret és un desequilibrat mental? Que està posseït per un dimoni? Jesús? Jesús de Natzaret? El fill de Maria? Buf, si Jesús és acusat de tot plegat, aquest món ja no té solució. Bé, potser no cal exagerar… Però, en tot cas, no trobeu que és un tant estrany que Jesús sigui considerat un boig? Per què deu ser? Només se m’acuden dues raons: la primera, que el mal existeix en el món, personificat en individus i indivídues que els importen tres pepinos els altres; la segona, que és difícil viure una vida amb coherència, essent i obrant conseqüentment perquè, per sorpresa, et pots trobar persones que no ho suportin.
És com l’episodi de l’endimoniat de Gèrasa que relata Marc al capítol 5. El posseït contesta a Jesús: per què et fiques amb mi, Jesús, Fill del Déu altíssim? Et conjuro per Déu que no em turmentis! (Mc 5, 7b). L’endimoniat de Gèrasa no pot suportar que Jesús regalimi honestedat, bondat i transparència pels quatre costats. Els esperits malignes es trobaven desubicats amb Jesús, per això acaben als porcs. Gran simbolisme: porcs, animals impurs en el judaisme i, a sobre, ofegats, que també té un simbolisme clar en el tema de la puresa ritual (Ac 15,29).
Sembla que avui és una excepcionalitat trobar una persona com Jesús, que sigui honesta, honrada, transparent, sense egocentrisme i, vet aquí que en aquell temps es van topar amb Jesús de Natzaret, el súmmum de la coherència. I la coherència, pel que sigui, sovint provoca el refús de certes persones, inclús d’aquelles més properes o que, en teoria, en són els seus garants. Només cal veure com els esperits malignes en defugen… Avui, tenim esperits malignes de tota mena que no suporten la santedat i per això el món és ple d’injustícies. I els reconeixem, també, a diari, no perquè se semblin a la niña del Exorcista o al muñeco diabólico, que potser també, sinó perquè actuen amb afany de fer mal, lliurement i conscients que fan mal (ui, aquests no són els elements que defineixen el pecat?). La llàstima és que aquests esperits malignes, de tant en tant, tenen la sort de sortir immunes gràcies a l’aparell netejacares o l'aqui-no-passa-res diari que, dia rere dia, fan el possible per condicionar l’opinió pública segons els seus capricis.
I és que la coherència no aporta riquesa material, més aviat et genera problemes perquè només té una orientació, sense possibilitat de marxa enrera. La coherència no permet una adaptació al medi. És a dir, no es deixa portar pel vent. No actúa a dues bandes. És tan sòlida que no hi ha res que la pugui redirigir. És el que és. Darwin segurament pensaria que la coherència no és la millor mutació per facilitar l’adaptació al medi i la supervència. Per això, la coherència de vida de Jesús és el que li porta més problemes. Segurament demostrar coherència de vida no és l’opció més fàcil. És més pràctic pujar al tren que més em convingui segons la situació i passar olímpicament dels principis que, contràriament, defenses.
Però Marc fa una afirmació molt interessant: qui blasfema contra l’Esperit Sant no tindrà mai perdó: és culpable del seu pecat per sempre més. Crec que el pecat del qual parla l’envangelista no és quelcom material, és una qüestió d’actitud. Jesús ens demana i ens ensenya a viure una vida en plenitud, responent al que realment som. No hi ha més falsedat que mostrar allò que no som, buscant la superficialitat i els interessos propis i fugint de la netedat en els nostres actes. L’Esperit és la part més íntima de la persona i és una realitat, també, que ens capacita per relacionar-nos amb Déu. Pecar contra l’Esperit és limitar aquesta vivència interior a un simple acte de covardia que busca la supervivència del més fort (o el més hipòcrita, segons es miri). Marc reflecteix molt bé la situació en la qual es pot arribar a trobar una persona quan defensa els seus principis amb valentia: el refús de la seva pròpia família. La maldat de les persones arriba a implicar fins i tot a qui més estimes, només amb l’objectiu d’aconseguir les fites desitjades. Jesús n’és conscient i, per això, considera família aquells que segueixen la voluntat de Déu i no a les aspiracions dels micròfons endimoniats.
Beelzebul es queda curt quan el comparem amb l’actitud d’aquells/es que exigeixen mirar a la cara quan, en realitat, no fan més que posar tanques als porcs posseïts perquè no caiguin al llac i s’ofeguin donat que es troben molt a gust envoltats de dimonis. Ningú no és perfecte, i jo menys, però sí que és cert que, amb voluntat i empatia, les coses es poden fer molt millor. Esperem que, amb l’ajuda de Déu, això sigui possible.
Qui tingui orelles, que escolti!
Comentarios
Publicar un comentario