EVANGELI DE DIUMENGE 16 DE JUNY DE 2024. Mc 4, 26-34

EVANGELI DE DIUMENGE 16 DE JUNY DE 2024                         Mc 4, 26-34

No els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als seus deixebles.

Per tal d’explicar que al pot petit hi ha la bona confitura, Jesús fa servir les paràboles. És perfectament lògic. Qui es creu, a la primera de canvi, que una llavor de mostassa que fa 1 mm. es pot convertir en un arbre de 3 m. d’altura? Qui es podria creure, a la primera de canvi, que el Regne de Déu ja havia arribat personificat en un home de Nazaret, una regió de la qual no en pot sortir res de bo? (Jn 1, 46). El que tenen de bo les paràboles és que són escrites en llenguatge humà, fent servir situacions de la vida quotidiana que tothom podia entendre. En una cultura que viu de la ramaderia, l’agricultura, la pesca i el comerç, era evident que les històries que explicava Jesús havien de representar aquests àmbits.

Sovint, és difícil explicar tot allò que hom té molt clar, ja sigui perquè falten les paraules o  perquè aquests convenciments només són possibles des de l’experiència. De vegades, les nostres actituds són vehements perquè responen al desig que tothom entengui allò que expliquem i que és propi de la nostra experiència particular. Qui pot explicar què és l’amor si no ha estimat mai? Qui pot parlar de la sinceritat si no l’ha fet servir mai? Qui pot fer  discursos sobre la coherència si, després, se n’oblida? Per això, amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra una llavor a la terra… o és com quan sembren un gra de mostassa…

Moltes de les situacions que es viuen en el nostre món també són difícils d’explicar, entre d’altre raons perquè sempre hi ha un/a que mira la realitat des d’un lloc privilegiat que li permet rodar la pel·lícula que vulgui i manipular-la, segons convingui. Avui, donant un cop d'ull a la nostra societat, també podríem fer servir una paràbola jesusiana per tal de donar esperança a les persones que lluiten per defensar la justícia i la veritat en diversos àmbits. Un exemple podria ser aquest:

En un regne molt llunyà, governava el rei Hipocrisio, famós pel seu discurs sobre l’amor, la transparència i la coherència. No obstant això, darrere de les seves paraules impostades i dolces, s'amagava un cor despòtic i manipulador. Hipocrisio mentia sense escrúpols, traïa el seu poble i governava amb punys de ferro. Al seu costat hi havia Piruja, una bruixa poderosa i malvada que utilitzava arts fosques per ajudar-lo a imposar la seva voluntat. Piruja preparava fòrmules i encanteris que mantenien els ciutadans enganyats i temerosos. Amb cada mentida i acte despòtic, el rei Hipocrisio i la bruixa Piruja reforçaven el seu control, aparentant sempre ser justos i benevolents.

El rei, al costat de Piruja, organitzava grans cerimonials on proclamava la importància de l'honestedat i la justícia però, a l’ombra, ordia plans per mantenir el seu poder a qualsevol preu. La gent del reialme vivia amb por, conscient de la diferència entre les paraules del rei i els seus actes.

Malgrat el clima d'opressió i crispació (que, de tant en tant, els bufons de palau s’encarregaven de dissimular), va començar a sorgir entre els súbdits la necessitat de no rendir-se a les mentides del rei i la bruixa. Era evident la seva falta d'escrúpols i, tot i que els ciutadans es veien a si mateixos tan petits com uns grans de mostassa, se sentien amb prou ànim com per poder créixer i donar aixopluc a aquells que patien sota el jou d'Hipocrisio i companyia. Així, es van mantenir ferms en el propòsit de no callar davant les seves injustes actuacions. A poc a poc, els seus esforços van començar a donar fruits. La veritat treia el cap perquè el mal ja regalimava i més ciutadans es van unir a la causa, inspirats pel coratge d'aquells homes i dones.

Com que Jesús s’explicava amb paràboles perquè la gent entengués allò que era una mica complicat, quin ensenyament podríem extreure d’aquesta? Doncs que, encara que hi hagi persones com el rei Hipocrisio i la bruixa Piruja que embrutin el concepte de coherència amb els seus actes hipòcrites, sempre hi haurà  qui defensi la veritat i la justícia. Aquests valents i valentes poden convertir-se en poderosos agents de canvi. Com la llavor de mostassa, poden créixer i proporcionar refugi i esperança als oprimits, demostrant que la integritat, la netedat i la veritat sempre triomfen. 

Fins aquí la paràbola. En privat, com diu l’evangeli, es pot explicar tot.

Vet aquí un rei, vet aquí una bruixa... qui tingui orelles, que escolti! (no rima, però m’és igual…).