EVANGELI DEL DIUMENGE 21 DE JUNY DE 2024. Mc 6, 30-34

EVANGELI DEL DIUMENGE 21 DE JUNY DE 2024. Mc 6, 30-34

"Ai dels pastors que perden i dispersen les ovelles del meu ramat!"

 "Ai dels pastors que perden i dispersen les ovelles del meu ramat", afirmava Jeremies a la primera lectura de Diumenge. És una bona frase per començar la Litúrgia de la Paraula, donades les circumstàncies, i un bon exemple de com és un bon pastor.

El que escriu Marc no és una paràbola, més aviat és el dia a dia del bon pastor, que és Jesús. La primera escena és de pura tendresa. Es veu un grup d'il-lusionats deixebles que volen explicar al seu mestre què han fet i ensenyat. Estan entusiasmats amb la missió que tenen encomanada i gaudeixen compartint amb Jesús les seves experiències. Jesús és un bon mestre perquè el bon mestre és aquell que va més enllà de la transmissió de coneixements, perquè toca el cor de l'alumne i l'empeny a transformar el món.

Jesús convida els deixebles a anar a un lloc apartat, lluny de l'estrès quotidià, per tal de trobar un moment de pau per poder-ne gaudir. Jesús és conscient del compromís que han adquirit els seus deixebles, reconeix i valora el seu ministeri, i sap que és important tenir cura d'ells i de proporcionar-los moments de desconnexió.

Alguns dels nostres líders espirituals actuals haurien d'aprendre de la metodologia de Jesús. La mala praxi de certs pastors d'ara ha dispersat les ovelles i ja comença a ser hora de passar comptes per reclamar tot el mal que han fet. Aquests no són més que transmissors de continguts teològics però estan molt lluny del mestratge de Jesús (si és Ell a qui volen imitar perquè, de vegades, és difícil veure-ho...) perquè un bon mestre i pastor com Jesús és carinyós, empàtic i entusiasta i no tracta amb maldat les persones amb la intenció de disimular una forma de viure desordenada. I per què no dir-ho, un bon mestre tampoc no avorreix les ovelles fins a l’extenuació…

L'actitud de Jesús amb els deixebles denota la importància de donar-nos temps i espai, de respectar el temps i l'espai dels altres. No hi ha gens de respecte quan els pastors no són capaços de transmetre amor pel ramat i menys quan el ramat només és l'excusa per assegurar-se un públic que suporti les seves ànsies de ser escoltat perquè, de no ser així, potser passarien desapercebuts. Ni la supèrbia, ni l'orgull ni les ànsies de poder i diners són l’estil de Jesús, per això es molesta en preocupar-se pels seus deixebles i se'ls emporta per poder compartir una estona de xerrada entre amics.

Em costa trobar un paral-lelisme entre aquella situació i la que vivim actualment. Quantes vegades hem vist al pastor assegut amb el ramat, al mateix nivell? I quantes vegades l'hem vist, des de la llunyania, fent grans discursos que disten amb escreix de la vida que sembla que porta? És fàcil predicar només amb tecnicismes fent un chat gtp, per això Jesús combinava la teoria amb la pràctica, i més pràctica que teoria. De fet, la pràctica és la part més difícil perquè implica fer allò que prediques. Per això, tot i buscar un lloc apartat perquè ho necessitaven, no pot evitar atendre aquella gran gentada que veia com a ovelles sense pastor. És el que dèiem: les ovelles que no se senten ateses pel pastor, se senten desorientades i defraudades perquè aquell que els guia sovint se n'oblida que té un ramat per atendre.

Avui, tots els nostres líders religiosos realment atenen la  gran gentada? O bé n’hi ha que prefereixen envoltar-se de palmeros i gent sense escrúpols que és capaç d'inventar-se la més gran mentida de la història per tal d’obrir les portes al mal? D'aquests pastors no se'n refien ni els seus propis gossos d’atura... Per desgràcia, la incoherència, la falta de transparència i les males arts també són eines d'alguns que suposadament anomenem pastors. Desgraciadament, no tots els pastors estimen el ramat igual. Per uns, són com a fills, per d’altres, només són caps de bestiar que fan servir per pagar la hipoteca. El problema és que, de vegades, sembla que això no és prou greu com per plantejar-se passar comptes. 

Mentre aquests liders impostats continuïn pasturant, no tindrem un ramat convençut del seu mestratge. Potser haurem d’invertir en una bona bruíxola perquè tinguin clar d’una vegada que el nord és la Creu. No hi ha res més trist que un ramat caminant a l'estil de The Walking Dead, sense rumb. No teníem prou amb les bruixes i ara surten els zombies. Poca broma...

Qui tingui orelles, que escolti!