EVANGELI DE DIUMENGE 18 D’AGOST DE 2024. Jn 6, 51-58

EVANGELI DE DIUMENGE 18 D’AGOST DE 2024.                                                 Jn 6, 51-58

Els qui mengen aquest pa, viuran per sempre

Aquell dia va ser molt intens, ple d’emocions i de regals. Si bé és cert que el Joan va fer la primera comunió perquè ho va voler, tampoc no es va aturar especialment per aprofundir en el Misteri del qual havia participat. El Joan havia estat educat en el si d’una família cristiana i, per tant, celebrar els sagraments d’iniciació era una pràctica que s’esperava. Ara bé, això de menjar el Cos de Crist i beure la seva Sang no sé fins a quin punt ho tenia assimilat…

Al final del dia, cansat però content, el Joan es va estirar al llit, va donar un cop d’ull a l’habitació plena de regals i, lentament, va tancar els ulls mentre anava recordant la jornada viscuda. El Joan no sabia que el dia encara no havia acabat i, mentre dormia, es va traslladar a un lloc màgic, ple de llum i de pau. De seguida, es va adonar que hi havia una figura familiar al seu costat, mirant-lo somrient. Sense saber per què, el va reconèixer. Era Jesús de Natzaret, que el va interpel-lar:

- Hola, petit! Veig que avui has estat de celebració!

- Jesús? Hola! Sí. He fet la meva Primera Comunió! Ha vingut gran part de la meva família i amics! Ha estat súper bé!

- Me n’alegro molt! Però, has entès realment el que has fet?

- Crec que sí,  però encara tinc molts dubtes…

- Ah, doncs pregunta! Estic per ajudar-te.

- Jesús, no tinc clar per què quan prenem el Pa i el Vi diem que celebrem l’Eucaristia.

- Bona pregunta, Joan. L’Eucaristia és el record viu del sacrifici que jo vaig fer per vosaltres. Recordes què et va explicar la Rosita, la teva catequista?

- Sí, ens va explicar que ens estimaves tant que fins i tot ens vas regalar la teva vida.

- Així és. Quan participes a l’Eucaristia, estàs rebent el meu Cos i la meva Sang en el Pa i en el Vi. És un acte d’amor i d’unió, on em faig present entre vosaltres.

- Sí, però per què és tan important per a nosaltres això?

- Doncs perquè l’Eucaristia és el camí que et connecta amb mi de manera directa. Quan la reps amb fe, m’estàs obrint el teu cor i permets que el meu Amor et doni energia i et transformi. És un acte de Comunió, on tots els qui creiem ens reunim com a germans i germanes, compartint el mateix amor i la mateixa fe. També és veritat que és un gran Misteri, però al mateix temps és un regal d’amor molt especial. Quan mengem el Pa i bevem el Vi durant l’Eucaristia, estem compartint un trosset de mi mateix.

- A la meva iaia li agradava molt anar a missa, però ja no hi és amb nosaltres….

- Com que no! La teva iaia i tots els que ja són al Cel amb mi també hi participen d’aquesta Comunió. Pensa que quan tu combregues, la teva iaia també ho fa amb tu i amb tota la comunitat cristiana.

- De veritat? Així que cada Diumenge la meva iaia està amb mi?

- I tant! Cada Diumenge i cada vegada que penses en ella. Has de saber que la teva iaia et cuida des del Cel, sempre.

- I, Jesús, per què havies de morir i patir tant. No hi havia una altra forma?

- Doncs vaig morir perquè us estimo molt i perquè volia mostrar-vos el camí de l’amor autèntic, que no té límits ni condicions. Davant dels despistaments del món, de la injustícia i de la falta d’amor, el meu sacrifici demostra que l’amor ho supera tot. 

- Llavors, cada vegada que celebri l’Eucaristia, estaràs amb mi?

- Exactament! Estaré en tu i el meu amor et farà més fort. No estaràs mai sol, perquè el meu amor és infinit i sempre estarà amb tu, igual que la teva iaia.

Emocionat, el Joan va abraçar Jesús amb totes les seves forces i una sensació de pau i seguretat el va acompanyar al llarg de tota la nit. Curiosament, de bon matí, quan va obrir els ulls,  es va trobar al coixí la creu de fusta que el mossèn li havia regalat. No l’havia deixat damunt l’escriptori? Potser no…

Cos, carn, pa, vi, sang… Són conceptes que es poden convertir en un autèntic galimaties. Per un costat, ens poden ajudar a aprofundir en el Misteri Eucarístic però, per un altre, ens poden complicar la vida enmig de debats interminables. El nen de la història no necessita cap discurs teològic, només la innocència pròpia dels infants per tal d’enamorar-se de Jesús perquè “qui no aculli el Regne de Déu com l’acull un infant, no hi entrarà pas” (Mc 10,15).

De totes maneres, si entrem en el debat de Cos i Sang no hauríem d’oblidar una part molt important que tinc la sensació que de vegades se’ns oblida. No és només Cos i Sang, és Cos ENTREGAT i Sang VESSADA. Què significa, això? Que el pa i el vi que esdevenen en la consagració Cos i Sang de Crist es converteixen, també, en potenciadors de l’Amor de Déu. Combregar té una funció que és transmetre aquest amor i donar-ne exemple en la pròpia vida. Menjar el Cos de Crist i beure la seva Sang no és un simple ritus, no és un mer formalisme. És una actualització de la mort i ressurrecció de Jesús. No és només un recordatori, és la realització ara i avui del Misteri Pasqual. 

Ens hauríem de preguntar, tots i totes, si quan combreguem realment som conscients del que fem o es tracta, només, d’un simple formalisme. Si no ens adonem que prendre el Cos i la Sang de Jesús ens ha de fer contemplar la vida d’una altra manera, ens ha de cridar a tractar bé als altres i ens ha de portar a protegir la dignitat de les persones, crec que estem faltant el respecte al sagrament. I això és molt greu.

Tots sabem que avui, malauradament, alguns arriben fins i tot a instrumentalitzar l’Eucaristia, convertint-la en un mitjà per continuar ocupant llocs de prestigi o poder, com si fos un escut protector que els permet viure impunes. És una llàstima haver de jugar amb el dolor d’un Pare que veu com el seu Fill lliura la seva vida, ni que sigui per amor.

Senyor, et donem gràcies pel do de la vida que ens vas oferir per mitjà de la Creu i per fer-te present en el Pa i en el Vi, dues realitats que ens alimenten amb la teva presència viva i real.

Ajuda'ns a respondre adequadament al teu sacrifici.

I, qui tingui orelles, que escolti!