EVANGELI DE DIUMENGE 4 D'AGOST DE 2024. Jn 6, 24-35

EVANGELI DE DIUMENGE 4 D'AGOST DE 2024                                                        Jn 6, 24-35

Jo sóc el pa de vida

La setmana passada ens vam omplir la panxa de peix i pa i ara, com que faltaven les postres, la gran gentada continua buscant Jesús a Cafarnaüm. I és que no es poden menysprear unes bones postres. Si el banquet havia estat esplèndid, imagineu-vos les postres! Però la multitud no s'espera que les postres s'han convertit en una deconstrucció de pa i peixos, amb una nova estructura que sacia per sempre perquè està elaborat amb una fòrmula màgica. Conté un nutrient revolucionari que, un cop absorbit pel cos, activa una sensació de sacietat permanent. Així, amb cada cullerada, et sents més i més satisfet, fins al punt que mai més tornaràs a expermientar la fam.

Al final, tots busquem aquest plat. Ja sigui a l'altra banda del llac o a Cafarnaüm però, de vegades, el confonem amb el Ferran Adrià de Palestina i esperem que ens faci els millors menús a la carta per no tenir problemes. Desgraciadament, molts s'han quedat amb el pa i els peixos i no paren de buscar les postres. Es pregunten com és que no els troben i no saben que Jesús no és l'últim plat, sinó el primer i únic. Clar, avui és difícil conformar-se amb un sol plat si es poden tenir més, oi? Tant se val que aquest plat sigui el millor del món, si puc tenir-ne dos plats, postres, cafè i xupitos, molt millor, oi?

Per això la gent pregunta a Jesús: com hem d'actuar per a fer les obres de Déu? Igual que el jove ric de l'evangeli que preguntà: Quina cosa bona haig de fer per obtenir la vida eterna? (Mt 19, 16-30). Sempre he considerat que són preguntes entremeliades. El jove ric coneix Jésus (li diu "Mestre bo" al principi) i la gentada ha vist el signe de la multiplicació dels pans i dels peixos. A què ve, doncs, aquesta pregunta? Doncs ve a escodrinyar si hi ha alguna manera d'evitar l'exigència del missatge de Jesús. Resulta imprudent preguntar quelcom a Jesús si no estem preparats per a rebre una resposta inesperada que et pot situar en un altre desafiament adaptatiu: o em deixo de consdierar una VIP que pensa que està per sobre el bé i del mal o em limito a fer experiència de Jesús. I, si no, per què preguntes? Preguntes perquè intueixes que Jesús va més enllà del postureig que tu postules i de la Llei que es centra en els tecnicismes i que t’ajuda a mantenir-te en el poder. Ups, doncs serà aquest el problema...

Aixequeu la mà aquells que us vulgueu complicar la vida! Perdoneu, però els que heu aixecat la mà, sabeu què implica? Ja heu venut tot el que teniu i ho heu donat als pobres? Sí? Enhorabona! Donem gràcies a Déu! I els altres? Doncs, ja n'hi ha prou de ser falsos!!! Jo no he aixecat la mà, per això no m'assec a cap càtedra ni porto xofer. Suposo que aquests vedells d'or ho han venut tot excepte la càtedra i el xofer, oi? Vinga, va! A qui voleu enganyar? El populus no som teòlegs, però tampoc imbècils. Alguna d'aquestes persones fan molts discursos captivadors, però la cabra tira al monte... I el que fa més ràbia, és que el que llegeixen té molt de sentit perquè són discursos que beuen de l'Evangeli i això mai no pot sortir malament. Per cert, no hi havia un manament que deia "No prendràs el nom de Déu en va"?. L'Evangeli d'avui ho deixa molt clar; "Jo sóc el pa de vida". Diu "jo" (Jesús, per si algú no ho té clar). No diu "la mentida és el pa de vida", ni la hipocresia, ni la tirania, ni l'engany, ni la foscor. Insisteixo: Jesús és el pa de vida. Més clar, impossible.

"Sentir como Cristo Jesús, pensar como Cristo Jesús, amar como Cristo Jesús, actuar como Cristo Jesús, conversar como Cristo Jesús, hablar como Cristo. Conformar, en una palabra, nuestra vida con la de Cristo, revestirnos de Cristo Jesús, he aquí el único negocio y ocupación esencial, primera de todo cristiano" (Sant Enric d'Ossó).

Qui tingui orelles, que escolti.