COMENTARI EVANGELI DE DIUMENGE 22 DE SETEMBRE DE 2024. Mc 9, 30-37

COMENTARI EVANGELI DE DIUMENGE 22 DE SETEMBRE DE 2024 Mc 9, 30-37

Si algú vol ser el primer...

Ja portem uns quants dies de curs i els deixebles encara no entenen res. Després del “Vés-te’n d’aquí, Satanàs” que Jesús va dirigir Pere (Mc 8,33b), els apòstols continuen amb la seva. Més aviat, jo diria que coneixen al fill de Maria i Josep, però no al Messies. I mentre Jesús parla de la seva passió, mort i resurrecció, ells es juguen als daus qui és el més important.

Malgrat la vergonya que senten mentre escolten les paraules de Jesús de camí a Cafarnaüm, no són capaços de deixar de “pensar con els homes”. Resulta incòmode veure com els que han de predicar el missatge de Jesús estan parlant d’ambicions més que de servei. I no m’extranya gens perquè, dos mil·lenis després, sovint la història es repeteix. En aquell temps, veient la situació, Jesús crida als seus deixebles per tal de posar fil a l’agulla. Hi ha un abisme tan gran entre el que predica Jesús i el que pensen els apòstols, que el Messies decideix seure, prenent-s’ho amb calma, i fer els aclariments pertinents. 

L’apòstol de Jesús ha de renunciar a les ambicions, als honors, a les medalles i a l’afany de poder. S’ha de fer servidor, diakonos, i no estar per sobre dels altres. No és lícit, tal i com passa freqüentment avui dia, fer servir la dignitat conferida per tal d’aprofitar-se’n i de treure’n un benefici personal. No tinc clar que la mala praxi, per exemple, sigui la manera d’actuar més afí al que ens demana Jesús o mirar cap a un altre costat quan es fa el que no s’ha de fer o defensar els hipòcrites perquè convingui. Si tinguéssim la sort de tenir Jesús cara a cara, segurament s’entristiria en veure que la seva passió, mort i resurrecció no ha tingut els efectes volguts amb segons qui. Ho veig com la traïció més fastigosa: el Pare que confia en el fill i aquest li gira la cara tot aprofitant-se de la seva herència. Tu quoque, fili mi? Doncs sí, també… I pensar que aquests individus que havien estat cridats a viure segons els valors del servei, la humilitat i l’acollida han caigut en la temptació del poder, del prestigi i de les riqueses! Si anessin al desert, segurament no aguantarien els quaranta dies, perquè acceptarien les propostes del dimoni a la primera oportunitat.

L’Església de Jesús és l’Església que es basa en l’acollida, la inclusió, la compassió, la humilitat, la unitat i el testimoniatge. No és la que s’imposa refugiant-se en el poder i la dominació, en l'elitisme i l’exclusió, en la riquesa i el luxe i en la hipocresia dels seus actes. L’Església de Jesús és la que acull als infants i els protegeix de la falsedat i del menyspreu. 

Fins que no arribi el dia que alguns dels representants de l’Església considerin a totes les persones com a infants vulnerables, ens mantindrem a anys llum dels valors fonamentals que Jesús va promoure. Si no actuem contundentment en contra d’aquesta metàstasi institucional, després no tindrem dret a queixar-nos en veure que les parròquies estan buides i que la gent no vol acostar-se als sagraments. I això és greu perquè estem negant l’oportunitat a moltes persones de trobar-se amb Aquell que ens estima tant que ens va regalar la seva vida. No tenim cap dret a fer-ho.

Senyor, ajuda’m a ser el primer en oferir la mà al qui necessita ajuda. El primer en escoltar amb paciència i comprensió. El primer en compartir amb generositat allò que tinc. Senyor, fes que sigui el primer en servir, no buscant el reconeixement, sinó la teva voluntat, amb humilitat i entrega. Amén.

I, qui tingui orelles, que escolti.