EVANGELI DE DIUMENGE 1 DE SETEMBRE DE 2024. Mc 7,1-8.14-15.21-23

EVANGELI DE DIUMENGE 1 DE SETEMBRE DE 2024. Mc 7,1-8.14-15.21-23

No feu com las Viejas del Visillo!

Perquè després diguin que els textos de la Bíblia són anacrònics i passats de moda. Quina joia el text d’aquest diumenge de Marc! Més actual, impossible! Avui també tenim fariseus i mestres de la Llei, que com el personatge de la Vieja del Visillo, no semblen més que uns poca-soltes que ho passen bé fent quedar malament als altres. Es veu que al país de  Jesús hi havia gent que prenia aliments amb les mans impures. No entenc com ho podien permetre! (habemus sarcasme). Aquells que denunciaven aquest gran crim contra la humanitat, aquells que seguien la Llei de Moisès fil per randa, o això es pensaven, eren els mateixos que veurien encertat deixar mig mort a la cuneta al samarità que es cita a Lluc 10? Però, és clar, la Llei de Moisès diu expressament “et rentaràs les mans abans de menjar” i “passaràs olímpicament dels samaritans apallissats”, oi?.

Jesús actua amb contundència i descriu a la perfecció l’actitud d’aquests fariseus i mestres: són uns hipòcrites, diu. S’omplen la boca de lleis i normes, però el seu cor es manté lluny de Déu. Tenen tanta poca feina que no són capaços de distingir entre un acte purament higiènic i l'espiritualitat i, a més, és l’excusa perfecta per criticar, com la  Vieja del Visillo a la que em referia abans.

Personalment, em comença a incomodar, i molt, la presència de les persones que es veu d'una una hora lluny que són falses. Desgraciadament, tinc un sensor antihipòcrites que els detecta a una hora lluny i, per què no dir-ho, acostuma a no fallar mai. No és cap mèrit, la veritat, és que són realment molt fàcils de descobrir. És tan senzill com trobar un camaleó a una festa de disfresses, només has de buscar qui canvia de color segons qui té davant. És aquell que parla d’honestedat mentre practica l’art del somriure fals i la punyalada trapera elegant per l’esquena. La seva bruixola moral apunta sempre al benefici personal.

Sembla que la sinagoga també havia de lidiar amb la hipocresia. Els éssers humans no sabem com complicar-nos la vida: Déu fa una aliança amb nosaltres per tal d’ajudar-nos a ser feliços, amb les millors intencions, i nosaltres li donem la volta a tot. Ja diu Jesús als evangelis de Mateu i Marc que és per la nostra duresa de cor que no hem entès el que vol Déu de nosaltres. 

Segons l’evangelista, en l’època de Jesús la sinagoga tenia la sort de comptar amb jueus fervents seguidors de la Torà, grans entesos, però només de la Torà. La resta, no els importava un rave. En el pack de la resta hi havia les persones, també. Actualment, el nostre Poble Sant de Déu ha de suportar alguns fariseus i mestres de la Llei que estan tot el dia rentant-se les mans (i no precisament des del punt de vista ritual…). Són suposadament líders, pseudolíders o protolíders que tallen el bacallà i se senten intocables. Fan i desfan el que volen, fan trampes, són envejosos, enganyen, menyspreen les persones honestes i responsables i protegeixen els emmascarats que es deleixen no precisament per l’aigua viva com diu el salm, sinó més aviat pel poder i les ànsies de promocionar al preu que sigui. Això sí: al final, són molt sinodals perquè l’Església som tots, oi? I prenem decisions conjuntament, oi? (nótese el sarcasmo). Aquests tenen de sinodal el que tinc jo de físic quàntic! Per tot plegat, sovint paguem un preu molt alt: crisi de fe, pèrdua de confiança en la institució i, el que és més greu, el menysteniment del missatge de Jesús.

Mentre hi hagi qui es preocupi més del gel hidroalcohòlic que no pas de la dignitat de les persones, a mi que no m’intentin convèncer amb paraules buides i preceptes sense sentit. Si es pensen que l'homilètica és una mena de beuratge típic de bruixes que els servirà per manipular-nos, van apanyats. Jo, almenys, tinc el Ritual Romà d’Exorcismes i el penso utilitzar. No va ser Pau VI qui va dir que “per alguna escletxa ha entrat el fum de Satanàs”? 

Bromes a part, segurament l’escletxa a la que es referia el Sant Pare es troba al cor brut d’aquestes persones i a les doctrines que ensenyen que no són més que preceptes humans. No han entès res i, a sobre, ens ho volen imposar. Doncs van llestos perquè a cada porc sempre li arriba el seu Sant Martí.

Déu i Senyor nostre, guia’ns en la sinceritat, honestedat i transparència per tal que el missatge de Jesús es mantingui pur a les nostres vides.

Qui tingui orelles, que escolti!