EVANGELI DE DIUMENGE 15 DE SETEMBRE DE 2024. Mc 8,27-35

EVANGELI DE DIUMENGE 15 DE SETEMBRE DE 2024 Mc 8,27-35

No m’assec amb homes falsaris (Sl 26,4)

Pregunta dificil, resposta fàcil. I vosaltres, qui dieu que sóc jo? Jesús es dirigeix als seus deixebles i, és clar, què ha de dir Pere que suposadament el coneix? Tu ets el Messies. Apa, feina feta. Cap a casa que vol ploure. És una espècie de prova tipus test. Sempre tens opcions d’encertar. I per què responc que és el Messies? Doncs perquè és la resposta que toca perquè som deixebles de Jesús, no? I per què sóc deixeble de Jesús? Suposo que perquè toca, també. Si hagués nascut al Tíbet, potser seria budista. Ara bé, quan m’insten, com al jove ric de l’evangeli, a vendre-ho tot i donar-ho als pobres o et pregunten “Tu també ets d’ells?” (Lc 22,58) potser sí que m’interessa canviar de vorera o fer-me budista…

Sempre estem amb la mateixa cançó, entenem i escoltem el que ens convé. De la resta, pasamos palabra. Què m’interessa el messianisme convertidor d’aigua en vi? M’hi apunto! Que m’interessa el messianisme multiplicador de pans i peixos! M’hi apunto! Que m’interessa el messianisme que em donarà un càrrec! Ui, aquest m’agrada! Perquè és difícil apuntar-se al club d’un messies que ha de morir a la Creu, com un delinqüent, perquè no agrada assumir conseqüències incòmodes. Ser amic d’un delinqüent no és el mateix que ser amic d’un rei o cabdill militar, oi? Però és que Déu no vol la Creu, però els homes no li hem deixat alternativa perquè no hi ha manera que ens adonem de la realitat, a no ser que s’esdevingui un drama: “És veritat, aquest home era fill de Déu!” (Mc 14,39b). Ara sí…

Fins i tot, Jesús reprèn Pere quan aquest no accepta que el Messies hagi de morir. Jesús afirma que l’apòstol no veu les coses amb els ulls de Déu, sinó amb els ulls dels  homes. Ni tan sols el Cefes, la pedra sobre la qual es construirà l’Església, inicialment és capaç de veure més enllà d’un cabdill carismàtic i poderós. Dos mil anys després, algunes d’aquestes pedres (que sovint es converteixen en una mena de furóncols) encara continuen construint l'Església sobre uns fonaments presuntament elaborats amb hipocresia, supèrbia, orgull i engany. Són pedres que, més que ajudar a edificar, provoquen caigudes i ferides i són obstacles en el camí cap al Déu veritable.

El tema de les pedres surt sovint a la Sagrada Escriptura. El mateix Ezequiel exclama al capítol 34: “Ai dels pastors d’Israel que es pasturen a ells mateixos!” extranyat perquè estava convençut que la seva misisó era pasturar el ramat. També els Pares de l’Església en parlen. Per exemple, Sant Agustí preguntava al sermó 46: “Vols saber, heretge, com no posseeixes la veu del pastor i de quina manera perillosa et segueixen les ovelles a tu, vestit amb pell d’ovella, tot i que per dins ets un llop? Escolten la teva veu; mirem si és de Crist”.

Jo, humilment, per més que miro, benvolgut bisbe d’Hipona, de vegades no veig gaire clar que sigui de Crist. O, si més no, ho dissimula molt bé. Ara, també és cert que, amb l’edat, he perdut visió de prop…

Qui tingui orelles…