EVANGELI DE DIUMENGE 29 DE SETEMBRE DE 2024 Mc 9,38-43.45.47-48
No són dels nostres!
Un altre episodi de mala praxi dels deixebles de Jesús. Últimament, els evangelis de diumenge sembla que busquin desprestigiar els que seguien el Messies. Sort que l’exègesi bíblica ens indica el bon camí per interpretar aquests relats. És evident que una de les cares de Jesús és la de bon mestre i pastor i, òbviament, gran part de la seva vida pública va consistir a ensenyar. Trobo molt a faltar aquests grans mestres! Els que són capaços d’empatitzar amb la gent, que no es miren el melic i que perceben el valor que té cada persona. Són mestres que, tot i tenir un carisma especial, no fanfarronegen i donen oportunitats.
En aquesta ocasió, els deixebles s’escandalitzen perquè han vist un que treia dimonis. És clar! És un escàndol veure algú que està fent el bé, oi? Segurament no és el cas dels deixebles (o sí, vés a saber!), però és freqüent veure persones que es posen en guàrdia quan algú els treu el protagonisme. Al meu poble, això es diu egoisme i enveja. Els deixebles es creuen que ells, la comunitat, tenen la patent de fer el bé perquè han institucionalitzat l’amor, com si els pertangués només a ells. I no només això, sinó que intenten ridiculitzar i desautoritzar aquells que actuen amb bona intenció, ni que sigui sota una altre estandart. Potser els primers tenen alguna carència i l’intenten suplir amb un autoritarisme que els permet imposar el seu obrar i rebaixar la seva frustració. No saben que l’amor de veritat no té cap estandart ni el representa cap institució. Ningú té l’exclusiva de Jesús, ni del seu amor. En el nostre món hi ha homes i dones que lluiten per la justícia i no se senten part de la família eclesial i, sincerament, els entenc. Amb tot, amb els seus actes, estan obrint camins al Regne de Déu. Potser amb un altre nom, però això és el de menys. Als deixebles, però, sembla que sí els molestava…
El que realment és incòmode és que hi hagi persones que se senten membres de l’Eglésia i actuïn com autèntiques bruixes. I, si us plau, no em vingueu ara amb el tema del pecat, de la confessió i del perdó. Conec molta gent que se n’aprofita d’aquest itinerari: sóc una mala persona, actuo com a tal, em confesso, Déu-Amor em perdona i jo torno a començar. És el cercle viciós del perdó mal entès. Hi ha qui no té clar que, després d’equivocar-se, s’hauria de plantejar una proposta de millora, no tornar a equivocar-se, conscient, lliure i voluntàriament. Una de les coses més fastigoses que existeixen és la hipocresia i, malauradament, avui és una epidèmia, fins i tot en aquella Església que creu tenir l’exclusivitat d’expulsar els dimonis.
El que veig més lleig en aquest evangeli és que els deixebles no es fixen en el bé que fa aquella persona que expulsava dimonis, més aviat els preocupava que “no era dels qui vénen amb nosaltres”. Quina estupidesa! Prioritzen el prestigi del seu grup més que la curació de les persones. Clarament, el missatge de Jesús, oi? Quina pena que, avui, les estructuritis i la jerarquititis no se n'adonin que de vegades descuiden les persones i que, per a més inri, ho fan en nom d’aquell que més ha valorat i potenciat la dignitat de la persona, que és Jesús de Natzaret. On és la gràcia del ministeri quan es descuida les persones? On és la gràcia del ministeri quan es permeten les injustícies i la mentida? On és la gràcia del ministeri quan es busquen estratègies per amagar la veritat? Ja us dic jo on és, a la quinta forca.
Mentrestant, hi ha la resistència. Les persones que, pacientment, aguanten el xàfec sense perdre l’esperança que un dia, que us asseguro ha d’arribar, algú passi la remessa corresponent. Espero, amb una barreja de resignació i emoció, aquell dia memorable. M’encantarà veure-ho.
Espero, de tot cor, que ningú es doni per al·ludit. En cas contrari, mala peça al teler…
Qui tingui orelles, que escolti!
Comentarios
Publicar un comentario