COMENTARI DE L'EVANGELI DE DIUMENGE 13 D'OCTUBRE. Mc 10, 17-30

COMENTARI DE L'EVANGELI DE DIUMENGE 13 D'OCTUBRE DE 2024.      Mc 10, 17-30

Només et falta una cosa.

Des del punt de vista de l’exegesis bíblica, trobo que aquest és un evangeli complex. Contràriament, veig relativament fàcil la correspondència amb els temps que corren. Sovint em pregunto que si hagués de comptar tots els homes rics (ja veieu que no ho dic en sentit literal) que veig corrents buscant Jesús, no acabaria mai. De tant en tant, sóc testimoni d’aquesta cursa per aconseguir el títol de pilota del dia. És que és veure una mitra, i alguns perden l’oremus! 😁

Aquests homes rics que es pensen que tenen la vida resolta i que aspiren a l’eternitat, tenen dues opcions: o guanyar-se el cel amb les obres (això és car) o bé guanyar-se el cel ensabonant qui convingui. Per això van corrents a preguntar a Jesús amb l’esperança de rebre un bon reconeixement que els permeti continuar amb la vida que porten. El que passa és que, sense esperar-s’ho, es topen amb una resposta que els posa en evidència: “ven tot el que tens i dóna-ho als pobres”. Aquesta interpel·lació els fa transparents o, dit d’una altra manera, els converteix en uns fantasmes que tothom ja pot desemmascarar. Se’ls veu el llautó. No es pot repicar i anar a la processó i, menys encara, quan la processó és Jesús. Aquí no hi ha mitges tintes. Almenys, l'home ric complia els manaments, no mentia ni robava, per exemple. Podríem dir tots el mateix?

En el meu dia a dia, acostumo a trobar-me amb dobles morals i precisament en contextos en els quals no me les hauria de trobar. Hi ha que segueix la Llei i aparenta rectitud (només aparenten, perquè quan els/les coneixes, regalimen maldat) però el seu egoisme els impedeix prendre una decisió que realment mostri la confiança i dependència de Déu. És una pugna entre l’aparentar i la falta de disposició a fer un sacrifici en pro dels altres. Volen el premi de la vida eterna sense moure un sol dit. Aquests personatges, al final, fan una mica de pena, com l'home ric de l’evangeli, al qual Jesús “va estimar” abans de conèixer la resposta. Es tracta del tema del ser i l’obrar sobre el qual alguna vegada hem reflexionat.

Com es pot veure a l’evangeli, Jesús també tenia el poder de veure d’una hora lluny. No li vull treure importància a aquest do, però he de dir que al món en què vivim és relativament fàcil veure als hipòcrites en un tres i no res, fins i tot abans que et facin la rosca. No tinc res en contra dels llepaires, però sí contra aquells (i aquelles) que deixen fer perquè, amb l’excusa que el seu egocentrisme ja està satisfet, permeten i són còmplices d’actes impropis del seus ministeris. 

L’home ric s’acosta a Jesús per quedar-se tranquil. Segurament, és una bona persona perquè compleix els preceptes de la Llei i cobreix l’expedient. Però alguna cosa el fa pensar que encara li falta quelcom, per això treu forces per anar a buscar Jesús, creuant els dits per tal que li doni la raó. Com era d’esperar, Jesús l’acull amb amor però l’insta a deslliurar-se d’allò superficial, del postureo, de les xarxes socials i del falseig. És que no es poden tenir diners, o què? És clar que sí! Una cosa és gaudir d’una vida còmoda i l’altre és convertir-se en un tío Gilito que, abans d’anar a dormir, es dona un bany de riquesa, literal.

Avui, a la nostra societat, tenim alguns tíos Gilitos. Persones que gaudeixen de les seves riqueses i que busquen Jesús per obtenir la seva aprovació però que, en el fons, prefereixen no renunciar a les seves ànsies de grandesa. Aquests/es, també es mouen entre la jet set eclesial aparentant que són fidels al missatge radical de Jesús però aprofiten la més mínima per augmentar els dígits dels seus egocèntrics comptes corrents. I no em refereixo pas als diners, precisament, més aviat al seu malaltís desig d’aparentar i de poder.

No voldria deixar de remarcar un tret que pot passar desapercebut però que, en definitiva, és l’estil de Jesús. Em refereixo a l’actitud d’escolta: Jesús “se’l mirà i el va estimar”. Abans que l’home o el jove fes res, Jesús ja se l’estimava perquè el va escoltar. De fet, sovint demostrem obsessió amb els preceptes i els decàlegs però no sé si ens prenem seriosament que el primer que Déu demana al seu poble és que escolti: “Escolta, Israel. El Senyor és el teu Déu. El Senyor és l’Únic”. M’agradaria saber si aquells i aquelles que fan de la seva vida un ministeri s’ho han plantejat mai. I escoltar no significa dir “sí a tot”, només vol dir que el que diu l’altre té valor i, amb aquesta actitud, l’altra persona se sent valorada i estimada. Desgraciadament, he estat testimoni del menyspreu que certes persones han patit a càrrec dels que un dia es van comprometre a escoltar i no és gens agradable.

A mi m’és igual que aquests individus i individues es creguin aparadors o que tinguin molts zeros als seus comptes corrents, el que em molesta és que se n’aprofitin dels altres amb el postureig i la falsedat. Que cadascú acumuli la riquesa que vulgui, però amb el tresor més preuat de les persones, que és la dignitat, no es pot jugar. 

Qui tingui orelles, que escolti.