COMENTARI DE L'EVANGELI DE DIUMENGE 6 D'OCTUBRE DE 2024. Mc 10, 2-16

COMENTARI DE L'EVANGELI DE DIUMENGE 6 D'OCTUBRE DE 2024.             Mc 10, 2-16

Farisòcrites, sou massa durs de cor!

Una de les situacions que Jesús havia de patir habitualment era que l’examinaven contínuament. En aquest cas, els fariseus anaven a suspendre. La pregunta sobre el divorci va en la línia de la pregunta de la moneda del cèsar recollida als sinòptics. Per desgràcia, sempre ens ronden aquests personatges que no tenen altra cosa a fer que posar-nos a prova, donat que deuen tenir una vida buida i han de trobar quelcom per entretenir-se. I, desgraciadament també, sovint coincideix que aquests llepacrestes són precisament els que es senten amb autoritat per interpretar la Paraula. I, habitualment, acostumen a quedar-se amb allò literal o amb el que els interessa, fent una interpretació sesgada i no conjunta dels Escrits. Amb tota tranquil·litat, alguns es pensen que la gràcia que han rebut els autoritza a mentir i els fa intocables. Acostumen a fer referència a la llei del divorci de Moisès o als rituals de purificació però pateixen amnèsia quan es parla d’estimar als altres, de compartir i de viure d’acord als principis que garanteixen la dignitat de les persones. Igual s’han perdut la classe d’Introducció a la justícia social o ètica o moral fonamental.

Ja ho deia Lluc 6: “Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l’ull del teu germà”. Precisament, eren els farisòcrites els que van preguntar a Jesús. Quina casualitat! La vídua de Mc i Lc o la dona que patia hemorràgies dels sinòptics no atacaven amb preguntes capcioses, només es van posar a disposició de Déu. Quina diferència, oi? El que passa és que aquestes dues dones no tenien un lloc reservat a la sinagoga, ni a cap lloc…

Us podeu preguntar: Per què critiques als fariseus per fer preguntes si Jesús també les feia? Doncs perquè Jesús, amb les preguntes, convidava a la conversió. Els fariseus, al contrari, buscaven la confrontació i posar en evidència a l’altre. Jo crec que això només ho fan les persones sense escrúpols, perquè si tinguéssin una mica de vergonya, no farien servir la Paraula de Déu per amagar les seves mancances, ni per fer discursos hipòcrites.

Els farisòcrites acostumen a fer lectures fonamentalistes de la Paraula, suposo que amb una mera intenció utilitarista, perquè els convé. Aprofiten la bona predisposició d’aquelles persones que sí que són respectuoses amb les intencions de Déu transmeses a través d’Escriptura i intenten manipular tothom, amb l’excusa que suposadament coneixen els designis de Déu perquè són ministres. Jo diria que els designis van venir primer que els ministres, oi?

Jo crec que per conèixer la Llei de Moisès el primer que cal fer és conèixer Déu. I sovint passa que ens quedem amb aquells que criden més o porten les filactèries més llargues. Que jo sàpiga, qui va pujar a la muntanya de les benaurances va ser Jesús, no els fariseus. I, doncs, per què tenen l’atreviment de dirigir-se a Jesús amb aquesta insolència? Doncs, fàcil, perquè tan se li’n donen Déu i Jesús. Només busquen destacar, ni que sigui a costa de fer passar un mal moment a les persones o fent servir el nom de Déu en va. 

És un contrasentit que de vegades vivim a les nostres comunitats. Ens arriba un farisòcrita que ens visita de tard en tard, ens saluda molt efusivament  amb un “bona tarda”, ens vomita el que hem d’escoltar i “hasta luego Maricarmen”! I després, alguns, ens hem de rentar les mans ritualment per tal de no engegar-ho tot a fer punyetes per culpa d’individus com aquest… Si no fos per la sinodalitat que ha de salvar les nostres comunitats, estaríem perduts (nótese el sarcasme). Si això és caminar plegats com a Poble de Déu, hauré de posar-me “las gafas del cerca” perquè no entenc res…

Ara bé, quan arriba el moment del postureo, tothom a posar bones cares, a regalar el millor somriure del món mentre l’Església de Jesús continua caient al pou de la desaparició. Què hem après del Jesús que es mulla el cul per defensar la justícia i la veritat? Res? I, llavors, què fem aquí? Aprofitar-nos del tinglado? Mentre la vaca doni, tirem? Però com podem ser capaços de llençar a la brossa els valors i principis que ens va ensenyar Jesús??? És igual, ite missa est! Vergonyós i fastigós!

Però tothom tranquil, keep calm. Continuem amb les visites, les bones paraules i mirant cap a un altre costat quan ens convingui. És la millor manera de conservar el llegat d’Aquell que ens va estimar tant que va donar la vida per tots, fins i tot per aquells Judes que es continuen venent per trenta miserables monedes.

Ah, se m’oblidava. No teniu res més a fer que complicar-nos la vida amb elucubracions sobre el divorci? Sí, ho pregunto als farisòcrites. Per què no feu el simple gest de llegir l’Escriptura? Si, és el llibre sagrat a través del qual Déu ens parla. Li diem Bíblia. Tampoc no us demano gaire, només els tres primers versets. Oi que diu “Déu digué”? I, per què no l’escolteu d’una vegada? O és que esteu massa ocupats ocultant-vos darrerra de la màscara? Escolteu-lo, si us plau. Ens fareu un favor a tots. I si no el voleu escoltar, deixeu que l’escoltem nosaltres i no interferiu. Com deia el mestre Joan Manel Serrat, si el camí fa pujada, vés-te’n a peu. A peu o en monopatí, però vés-te’n.

Qui tingui orelles, que escolti.