COMENTARI EVANGELI DIUMENGE 27 D'OCTUBRE. Mc 10, 46-52

COMENTARI EVANGELI DIUMENGE 27 D'OCTUBRE. Mc 10, 46-52

Fes que hi vegi!

La història de Bartimeu és la història de moltes persones que no tenen veu en el món d’avui, és una trista realitat. S’estava assegut vora el camí, a un costat, per no molestar la gentada que es dirigia a Jerusalem. Precisament, els que no tenen veu sovint tenen molt a dir i ensenyar perquè parlen des de la seva pròpia petitesa, que resulta ser una gran mestra. Són una riquesa per al nostre món, però els deixem vora els camins, com si no comptessin.

Aquest cec és capaç de descobrir allò d'especial que hi ha en Jesús sense veure-hi,  perquè no necessita els ulls per percebre l’amor que desprèn el Messies. És curiós comprovar com, precisament, és Bartimeu qui reconeix que la santedat de Jesús comença amb el lliurament als altres, tot el contrari que van mostrar els seus propis deixebles. És el Mestre mateix qui, veient que els seus deixebles no fan cas dels clams de l'home cec, ha d'interpel·lar als deixebles per tal que cridin.

Es curiós observar, també, l’ímpetu que mostrava Bartimeu donat que, malgrat els impediments, ell cridava encara més fort. És la reacció defensiva que estan obligats a tenir moltes persones per tal de sentir-se escoltats i, per extensió, estimats. Escoltar és estimar (Torralba, 2015) i quan els deixebles passen de Bartimeu, tampoc no li demostren amor. Un altre drama social actual, que és fer-se el sord davant les necessitat dels altres. De totes maneres, el que em sembla més greu és que els deixebles de Jesús siguin, precisament, els que es fan el sord davant els Bartimeus mentre redacten discursos animant-nos a tots a ser honestos, honrats i humils. Quina paradoxa! I després resulta que es perd credibilitat! I per què serà?

L’actitud dels deixebles és tot el contrari del que han observat en Jesús. No són conscients que el que han de fer és ajudar a acostar les persones a Jesús i no allunyar-les d'ell. Què es pensen, que tenen el monopoli del Mestre i poden decidir qui l’ha de conèixer i qui no? Pel que sembla, el cec coneix molt millor Jesús que no pas els seus propis deixebles. Es dirigeix a ell com a “Fill de David” i com a "rabuni", reconeixent la seva reialesa a més de la seva santedat.

Mentre Bartimeu el reconeix com el Messies esperat, sense necessitat de veure les seves obres, els altres només tenen pressa per arribar a Jerusalem. És el que porten les presses, que no ens deixen tenir una consciència plena del que deixem pel camí i, sovint, ens deixem coses importants.

Avui, com es veu a l’evangeli, vivim certes contradiccions que no ens permeten tenir referències clares. Per un costat, hi ha qui s’identifica amb el missatge de Jesús però, a la primera de canvi, deixa tirades les persones a la vora del camí. Per un altre costat, tenim els autèntics Bartimeus que viuen el missatge de Jesús i que mantenim a l’ombra, a les vores de tants i tants camins del nostre món, cridant-nos fort per demanar-nos ajuda i, nosaltres, l’única resposta que tenim per a ells és renyar-los perquè callin. Són un gran exemple per a tots, però no ens interessen perquè només representen la transparència i la humilitat i, amb això, no es promociona, oi? Per promocionar, cal ser capaç de mentir i d’imposar-se als altres perquè és només així com es poden alimentar els egos.

Sort que sempre hi ha Algú que et crida fort des de la sorra i et pregunta què vols que faci per tu? A molts ens agradaria que aquest Algú comptes amb bons col·laboradors per tal de contagiar el seu tarannà que, de totes totes, és amor veritable. Malauradament, alguns d’aquests col·laboradors, al final, sembla que no són més que indigents de fama, honor i glòria capaços de vendre al millor postor la seva pròpia dignitat.

Alguna vegada he sentit dir que la ceguesa deixa de ser una malaltia quan el que s’ha de veure no val la pena. Més aviat es converteix en un do. Si el Bartimeu de l’evangeli hagués de veure el que està passant en algunes de les nostres comunitats cristianes ara, potser hauria preferit mantenir-se en la foscor. És una llàstima que hi hagi gent que embruti tant la bellesa de la Creació que hom prefereixi no veure-la... Jo crec que s'hauria de fer alguna cosa, oi?

Qui tingui orelles, que escolti!