COMENTARI EVANGELI DE DIUMENGE 17 DE NOVEMBRE DE 2024. Mc 13, 24-32

Al Fill de l’Home no l’enganya ningú

Com m’agrada aquest gènere literari! Apokalyptein significa “treure el vel”, “descobrir”. Amb aquest discurs apocalíptic de Marc, es tanca l’activitat de Jesús, abans de començar la passió. A la litúrgia, quan s’acaba el temps litúrgic, és habitual plantejar les qüestions finals de la història. Al final, és com quan al col·le estàs a punt d’acabar el curs i el profe et diu: “espavila, que queda poc pels exàmens finals i la cosa pinta ruïna”! 

És el moment de combatre la tribulació. A la Sagrada Escriptura, aquesta preocupació pot fer referència a les persecucions o a la destrucció del Temple a l’any 70, entre d'altres. Però ara mateix, en el nostre temps, s’han renovat aquestes angoixes. Avui, les tribulacions són les incomprensions, les imposicions, la hipocresia, la manca d’escrúpols, la indecència, l’abús de poder… Totes elles són fruit, certament, de la manca d’escolta. Algunes persones han oblidat el Shemà i han decidit fer-se el sord. Han optat per no escoltar Aquell al qual no es cansen de citar. I és difícil solucionar això quan no hi ha misericòrdia ni fidelitat en les actuacions d’aquestes persones, ni tan sols un mínim d’ètica que s’acosti al missatge de l’Evangeli. Quina fidelitat i misericòrdia hi ha en fer trontollar els fonaments de la sinagoga/Església per caprici? Quina ètica hi ha en defensar tot el contrari al que es predica, fent servir el nom de Déu en va? I quina ètica hi ha en jugar amb el sacrifici i l’esforç de tantes vídues pobres?

En aquest evangeli, Marc fa servir els signes dels temps que són una mena d’indicadors de l’acció de Déu en la història. Però sovint passa que aquests signes poden anar disfressats i el que pot semblar llum, més aviat és foscor. Per això, l’evangelista afirma que “el sol s’enfosquirà i la lluna ja no farà claror”. El sol i la lluna, que semblava que serien eterns, deixaran d’exercir el seu ministeri perquè arribarà el Fill de l’Home i reunirà els seus elegits, que no seran ni el sol ni la lluna… I no hi haurà escapatòria, no serviran ni els somriures impostats, ni els falsos intents de conciliar, ni els discursos buits, ni les mentides. Al Fill de l’Home no l’enganya ningú.  Li seran igual les vestidures que duguis i els càrrecs que ostentis: siguis mestre de la Llei, ministre, bisbe, gestor/a-passa-factures-qüestionables de qui sap què o qualsevol dels quatre Teletubbies, et trobaràs cara a cara amb la Veritat absoluta i, segurament, et caurà la cara de vergonya. O potser no, perquè donada l’existència del mal en el món i que està documentada en els propis evangelis, qui sap si aquestes actuacions no són mogudes pel Maligne que va combatre el mateix Jesús? Voleu dir que caldrà tirar de Manual d’exorcismes?

El cel i la terra passaran, però els/les pocavergonyes no passaran desapercebuts/des quan arribi aquell dia i aquella hora. De moment, les branques de la figuera s’estan tornant tendres i comencen a treure fulla. Diria que no trigaré gaire en preparar un bon pastís de figa amb la Thermomix. Tot i així, tindré a l’abast el Manual d’exorcismes, per si les mosques…

Qui tingui orelles, que escolti!