COMENTARI EVANGELI 24 DE NOVEMBRE DE 2024. Jn 18, 33b-37
De veritate episcoporum
Amb l’evangeli d’avui, acabem el cicle litúrgic. Crist Rei és una festa que va instaurar el papa Pius XI el 1925 responent al secularisme i a l’ateisme creixent de l’època i, casualitats dramàtiques de la vida, també coincidia amb els totalitarismes del segle XX que sotmetien la història d’Europa. Potser ara tocaria fer una nova encíclica que parlés sobre els totalitarismes religiosos? Un document en el que s’expressés tolerància zero amb aquells líders religiosos que es veu clarament que imposen la seva voluntat, que consideren les comunitats com el seus “cortijos” i que sembla que no respectin la dignitat de la persona, el bé comú, la subsidiarietat i la solidaritat.
Si jo hagués de posar un títol a l'encíclica, seria De veritate episcoporum, més que res perquè reflexionaria sobre el paper dels supervisors de les comunitats. No seria un discurs massa teològic, perquè diria que la gent està una mica farta de filosofades que són difícils d’entendre i, sovint, desemboquen en una fe cega que es pot convertir en ingènua i irracional. I Jesús no ens vol “feixucs d’enteniment”, ens vol desperts, en alerta, però confiats i capaços de donar raó de la fe. Jesús ens vol crítics perquè a ell li agrada el diàleg.
El repte de fe proposat a l’evangeli és el de la percepció de la reialesa de Jesús. Aquells i aquelles que no l’entenen, s’espavilen a seure a dreta i esquerra de Jesús, per poder aprofitar les sobres, com les rémores dels taurons. Es pensen que convertint-se en amics del rei, podran aprofitar-se de beneficis i privilegis: casa gratis, sous elevats, càrrecs immerescuts, poder per fer i desfer com convingui… És el risc que té actuar com els feixucs d’enteniment, que et montes una pel·lícula al nivell de Dan Brown…
I el pitjor no és semblar més curt que una cua de conill, sinó creure’s la pel·lícula. A veure com fas per explicar-li a un que es pensa que ostenta un càrrec per dret diví, com els reis absoluts del XVIII, que només és un ministre del poble. Sí, allò de l’esperit de servei… Servidor??? Com pots afirmar això? Si jo sóc el que sóc!
Després, quan intentes explicar-li que el Regne del qual parla Jesús està fonamentat en la Veritat i no en reialmes, exèrcits i poder, llavors es produeix en els seus cervells una mena de curtcircuit que requereix un “reinicia”, un “tanca” o un “atura temporalment”. Vaja, que han de fer un Control-Alt-Supr. Perquè parlar del regnat de Jesús és donar testimoni de la Veritat que procedeix de Déu i aquesta Veritat no inclou ni la mentida, ni la hipocresia, ni el nepotisme ni la simonia ni res que s'hi assembli. I el pitjor és que sembla que no són conscients que no escoltant aquesta Veritat, estan condemnant Jesús cada dia a la Creu. Cada gest, cada acció, cada pensament, cada intenció que recolzi la mentida, la mala fe, la hipocresia, la maldat són un cop de martell als claus de la Creu.
Avui, Pilat encara viu en aquells prefectes (que es creuen perfectes) que prioritzen més la seva posició i ànsies de poder que no pas escoltar Déu i defensar la Veritat. Aquests, arribat el cas, segurament tornarien a enviar Jesús a la Creu i, després, farien un "és veritat: aquest home era el Fill de Déu" (Mc 15,39b). Total, després es podrien confessar i començarien de zero: una altra oportunitat, doncs, per crucificar Jesús? És el bucle de la hipocresia…
“I la tortuga li va preguntar a l’escorpí: per què m’has picat si saps que t’ofegaràs? L’escorpí respongué: no ho he pogut evitar, és la meva naturalesa”.
Encara tinc a mà el Manual d’Exorcismes…
Qui tingui orelles, que escolti
Comentarios
Publicar un comentario