EVANGELI DE DIUMENGE 16 DE MARÇ DE 2025 Lc 9, 28b-36
90 mil monedes de plata
La Transfiguració significa l’essència de Déu. Allò que li fa ser el que és, el gran Jo sóc de l’Horeb. No és fàcil fer una explicació d’aquesta realitat amb les exigències cientificistes del món contemporani, perquè al llarg de la història ha estat un repte intentar descriure amb el màxim detall possible Déu. No sé si val la pena embolicar-se en debats interminables per tal de buscar les paraules adequades. Qui té experiència en la lectura d’obres teològiques, sap prou bé que és una gran aventura conceptual… Amb tot, jo crec que el millor que podem fer per conèixer Déu és restar atents a les seves obres. Són molt clares les paraules de Lc 6,44: “Cada arbre es coneix pel seu fruit: no es cullen figues dels cards ni es veremen raïms de les bardisses". El seu paral·lel sinòptic Mateu, al capítol 7, versets 15 al 20, ampliava la recomanació afirmant: “Guardeu-vos dels falsos profetes, que vénen a vosaltres disfressats d’ovella, però dintre són llops rapaços”. Jo, malauradament, conec alguns cards i algunes bardisses i, efectivament, cap d’ells ha donat ni figues ni raïms. És fàcil donar lliçons quan no ets capaç de tocar el sofriment i posar-te a la pell dels altres. És com quan malbarates diners que no són teus i no tens ni idea de l’esforç que s’ha hagut de fer per guanyar-los… És improcedent i indecent.
Quan Jesús es transfigura, es revela la seva veritable naturalesa. Moisès és la Llei, Elíes és el profeta. Jesús és l’acompliment de la Llei i dels profetes. És el resum perfecte fet Home de les Escriptures. La Transfiguració és una altra manifestació de la família Trinitària, arrelada en la Història de la Salvació. I la Transfiguració és un fet que passa mentre Jesús pregava. Què curiós! La pregària és la relació amb Déu i només és Déu qui surt quan ens relacionem amb Déu. Com és possible, doncs, que hi hagi persones que diuen que tenen relació amb Déu i que no expressin Déu en les seves vides? Molt fàcil: perquè no el coneixen ni s’hi relacionen. Les seves vides són una farsa i ens ho volen fer empassar, com si fóssim imbècils. Aquests també voldrien plantar tres tendes a la muntanya i passar olímpicament del món, tot i saber que la vida que ofereix Jesús no és còmoda, com la comoditat que donarien les tendes. Déu demana als seus deixebles que corrin riscos, que lluitin per la justícia i que estiguin atents a les necessitats dels altres. Jesús no dona ni alternatives ni possibilitat de pactar per evitar l’esforç que requereix una vida coherent i transparent. A dalt de la muntanya, a qui podrien atendre? Als seus egos? De vegades passa que els homes volem anar tan amunt, a la muntanya del Senyor, i pugem tan alt que ens deixem al Senyor a baix. Això era el que, inconscientment, crec que estaven a punt de fer Pere, Jaume i Joan, pujar massa amunt. I això és el que fan alguns caps visibles actualment. Però Jesús ho té molt clar i no dona cap oportunitat per pactar perquè, si es pacta, es fa un lleig a la veritat i la foscor guanya a la llum. Bé, de fet, qui fa obrir els ulls als deixebles és la veu del núvol. Una presència que és el Pepito Grillo de Déu, que ens recorda que és una actitud egoísta fer tres cabanes o pactar i fugir d’estudi mentre el món continúa girant la cara a Déu. Avui, molts Pepitos Grillos no paren de fer sentir les seves veus, però sovint cauen en el buit i s’arxiven a calaixos remots i canals de transparència de molts despatxos i institucions fruit dels acords entre egos diversos.
És fàcil construir cabanes i viure tranquils en un entorn de seguretat com el de Jesús, però això no és possible quan al peu de la muntanya hi ha gent que pateix i és humiliada i xulejada. Que veig corrupció i abús de la força… fem-hi tres cabanes! Que veig hipocresia i enganys… fem-hi tres cabanes! Que veig persones que utilitzen els altres en el seu propi benefici… fem-hi tres cabanes! Que veig gent manipuladora… fem-hi tres cabanes! Que ho puc solucionar amb diners… fem-hi tres cabanes! Que puc pactar i pasar palabra… fem-hi tres cabanes!
Si estem esperant que una veu surti del núvol i ens digui que fem alguna cosa, posem-nos còmodes… Potser ara els núvols són les persones que se senten frustrades, tristes i desanimades quan viuen en pròpia carn la injustícia o quan veuen que amb noranta mil miserables monedes de plata es pot disimular i amagar el mal que hi ha al món.
Qui tingui orelles, que escolti!
Comentarios
Publicar un comentario